El Chipi ens explica que ell volia ser cambrer i ha acabat sent actor, i no li ha anat tan malament, tenint en compte els premis que ha recollit.
Però de fet, el seu paper no té característiques, és vehicular. És un cambrer narrador que ens trasllada la figura del difunt “Malandro”, un client habitual que va deixar pagat el seu funeral al bar on sempre anava. L’obra reivindica els bars com a llocs socials i els filòsofs de barra.
L’Orfeó Canongí es transforma en un espai sagrat i social, en un bar, on el Chipi fa de reverend acompanyat de la seva banda de música.