El fotògraf Txema Salvans reflexiona sobre la “colonització” del litoral mediterrani a través de les seves fotografies que copsen l’arquitectura “degradada”. Des de Girona fins a Algesires, Salvans ha fotografiat espais durant quinze anys per mostrar l’arquitectura de la zona mediterrània i com els humans l’han modificat. Ha documentat com les persones troben moments de gaudi en entorns aparentment degradats, fruit de la urbanització massiva i la transformació del territori. L’exposició ‘Perfect Day’ és un assaig visual que proposa una reflexió crítica sobre la capacitat humana de trobar bellesa i sentit enmig del “desastre”. La mostra es va inaugurar divendres passat en el marc del 12è Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona.

Sense sentimentalismes i situant deliberadament la càmera entre l’aigua i els protagonistes, Salvans parla sobre el litoral mediterrani sense que es vegi “mai” el mar. “És un projecte molt enfocat a ensenyar l’arquitectura d’aquests llocs i com, d’alguna manera, l’espècie humana ha modificat aquests entorns naturals, al principi, per a la seva conveniència”, afirma el fotògraf. Fugint de la idea romantitzada del Mediterrani, Salvans mostra la degradació urbanística.

“El Mediterrani espanyol és com algú que hagués començat a jugar al Tetris i se n’hagués anat a fer un cafè. Allò ha caigut d’una manera absolutament desordenada, generant uns paisatges molt desoladors. No desoladors per buits, sinó perquè estan plens d’elements sense cap criteri, ni estètic ni funcional”, assegura Salvans. A més, en les seves fotografies reflexiona sobre la capacitat humana d’adaptar-se als espais i la seva resiliència.

“Si hi ha algú que pot patir i adaptar-se a un patiment extrem és l’espècie humana, i això t’ho demostra el dia a dia, les ciutats en què vivim i el territori que transitem. L’hem colonitzat perquè som una espècie que colonitzem, som oportunistes i arribem davant d’un lloc i ens instal·lem i el modifiquem perquè hi puguem estar, però el resultat final és molt dubtós i, segurament ho és perquè hi ha un element clau que és el fet de l’especulació”, opina.

Entre les fotografies que s’exposen en la mostra n’hi ha una que retrata persones que prenen el sol en una platja al costat d’una cimentera en funcionament o, una altra, que copsa la vida d’un aparcament d’un supermercat proper a l’aeroport de Barcelona. “El pàrquing del Carrefour té un sentit de dilluns a dissabte, però diumenge, quan està tancat, es converteix en un no-lloc perquè la gent que hi va, no hi va a consumir, sinó simplement a passar l’estona”, sosté el fotògraf.

Treball fotogràfic, entre el documental i l’art

Amb vint anys de trajectòria, l’obra de Txema Salvans transita entre el documental i l’art, allunyant-se dels circuits convencionals del fotoperiodisme i apropant-se a l’assaig fotogràfic d’autor. “Soc autor i un autor amb opinió. Tot el que fas és polític, tot ve des d’un pensament i aquest és un projecte de quinze anys. O sigui que he tingut molt de temps per pensar”, expressa.

Salvans explica que darrere del seu treball hi ha molta disciplina i reivindica que el fotodocumentalisme té a favor seu el pas del temps. “Li dona una clau en aquella fotografia que comença a ser important per poder descriure i parlar d’on venim i com hem arribat fins”, diu. Alhora, assenyala que el tipus de fotografia que fa té una finalitat: “Crec que construeix un bagatge cultural d’aquest país perquè no hi haurà cap penjat en el món que s’hagi passat 20 anys, 30 anys de la seva vida fotografiant d’aquesta manera tan rigorosa”, assegura.

La mostra inaugurada divendres passat a la joiera galeria Personal Tarragona s’emmarca en la 12a edició del Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona. Salvans explica que li fa il·lusió presentar els seus projectes tant en un museu d’art contemporani com en premsa diària, ja que és la manera d’arribar a un públic més ampli. El certamen, que va arrencar el 10 d’octubre i acabarà el 7 de desembre, ha programat més de 35 activitats i aplegarà un centenar d’artistes i professionals a Tarragona, Reus i Els Pallaresos.

L’aigua, eix temàtic del festival SCAN

Enguany, el festival ha posat el focus en ‘Aqua’, un eix temàtic que convida a reflexionar sobre la importància de l’aigua en la vida, la cultura i els ecosistemes del planeta. L’exposició central, Talent Latent, titulada ‘Abraça totes les formes i la seva joia és confluir’, ha reunit els projectes de deu artistes emergents nacionals i internacionals. Comissariada per Diana Padrón, la mostra exposa obres de Tu Ximeng, Pol Viladoms, Mariela Sancari, Lucas Momparler, Kristina Sumfleth, Fabrizio Contarino, Eva Vei, David Sagarzazu, Colectivo Labarra i Bénédicte Blondeau.

Entre les exposicions més destacades del certamen es troben la mostra de llibres ‘Photobooks SCAN – Plou sobre paper mullat’, comissada per Moritz Neumüller, i ‘El cabal del riu’, una coproducció amb Mèdol – Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona, amb imatges de Paula Artés, que s’inaugura aquest dijous. A banda, aquest any s’ha estrenat SCAN Films, una instal·lació en loop a la Sala Plana del Mèdol, que presenta peces d’Àlvar Calvet i Irena Visa centrades en l’aigua. Amb aquesta nova línia es vol donar a conèixer el potencial creatiu de l’audiovisual d’autor.