Més enllà de metàfores, la realitat és que el Nàstic va anar de menys a més en un primer assalt molt dur davant un Reial Múrcia amb les idees clares. Els jugadors de Luis César, rebuts com herois per segon any consecutiu durant la prèvia del partit, no van saber aprofitar la falta d’oxigen dels Pimenteros als últims minuts, i ara la tornada és totalment imprevisible.
El partit va iniciar amb el Nàstic clamant venjança i recordant el dolor de l’any passat. Els grana van estrenar-se amb una alineació “marca de la casa” Luis César, que va fer debutar com a titular a Enric Pujol (18 anys) al centre de la defensa i sense Pablo Fernández (màxim golejador) a l’onze.
“Tenim dos nous (Pablo i Antoñín). Si cremo les dues naus, no tinc a ningú. És una gestió de recursos”
luis césar
L’equip de Fran Fernández va aguantar la pressió alta dels grana, però rebria les primeres intencions al minut 6, amb un Roberto Torres enèrgic al centre del camp. Tot i que el navarrès acabaria substituït a la mitja part després d’acumular diversos errors fruit de la frustració.
Víctor Narro i Migue Leal van ser els més actius, generant molt de perill per la banda esquerra de Kike Cadete. L’esquema de Luis César semblava funcionar, amb una possessió controlada i descoordinant el Reial Múrcia. Els constants intents d’arribar a l’àrea sense èxit, però, desesperarien al Gimnàstic, que veia com desaprofitava el mal moment dels rivals. Els començarien a arribar quan Enric Pujol agafaria dins l’àrea el davanter eslovè Bosilj, en un potencial penal que no es xiularia, però que gelava la sang a tot el Nou Estadi. Un presagi que els grana pagarien més tard.
La poca precisió dels primers 20 minuts i la pausa d’hidratació van servir al Reial Múrcia per animar-se i treure’s les lleganyes, i en la primera jugada perillosa dins l’àrea dels blanc-i-vermells, Pedro Benito a pas d’esperó de Loren, posaria l’avantatge al marcador pels de Fran Fernández (0-1, 39′).
La primera meitat acabava amb un Nàstic perplex i sense més opcions. Només els canvis al segon temps revitalitzarien a l’equip. Els primers minuts, així i tot, eren una repetició dels últims minuts de la primera part, amb un equip grana adormit i sense trobar opcions al centre del camp per avançar amb la pilota.
“El Nàstic ha estat malament a partir de la pausa d’hidratació. Hem d’interioritzar més coses amb la pilota”
luis césar
L’entrada de Pablo Fernández (46′) va ser la clau que va obrir la defensa Pimentera lentament, amb un joc més enfocat a buscar al davanter asturià i un Antoñín acompanyant-lo que va acabar aportant molt en atac individualment. Després de diversos intents, amb un Álex Jiménez també actiu en atac, aprofitant els constants errors del porter argentí del Múrcia, Gazzaniga, el Nàstic va aconseguir dominar el joc i, a més, generar perill.
L’entrada de Jaume Jardí (62′) també va aportar verticalitat i tranquil·litat, i entre ell i Pablo Fernández van crear una obra d’art per empatar i fer l’1-1 (74′).
El Reial Múrcia va patir fins al descompte, fins i tot demanant explicacions pels sis minuts afegits al minut 90. El Nàstic va ofegar els blanc-i-vermells, però de nou, la falta de precisió i d’idees a dalt va significar la pèrdua d’una gran oportunitat per marxar del Nou Estadi amb l’avantatge, i arribar a l’Enrique Roca amb un peu a la final.
La bona estructuració defensiva dels de Fran Fernández va salvar al Múrcia d’anar-se’n per sota al marcador, tot i que queda veure si la poca eficàcia grana passarà factura en un combat de dos assalts, on en qualsevol moment es pot quedar noquejat.
El Nàstic només ha guanyat 4 partits fora de casa aquesta temporada 2024-25, però la motivació dels Play-offs, el suport dels 1.000 nastiquers que viatjaran a Múrcia i els que han rebut els jugadors al Nou Estadi, hauria de gravar a foc el missatge de la victòria dins el vestidor. Fins i tot, si això representa “cremar totes les naus”.