Dolguts i impotents. Així sortien els aficionats i els jugadors del Nou Estadi després d’una cita amb la història que, de nou, portarà malsons a qui més estima el club. Una nit negra davant la Reial Societat B que ningú no havia previst després d’una nova rebuda èpica abans de l’encontre, ni d’una setmana en què tot semblava possible.
El filial Txuriurdin arribava a Tarragona amb les baixes més importants possibles: Goti, el màxim contribuïdor, era descartat d’última hora, i ni Mariezkurrena (per sanció) ni Fraga (porter titular, convocat amb la Sub-21) estarien.
El Nàstic ho tenia tot de cara per fer front a un partit que havia de decidir-se a casa, aprofitant les 14.591 persones assistents (aforament complet) i motivades. Tot indicava que era l’escenari perfecte, però a poc a poc, el partit es va tòrcer.
“Els seus gols no són encerts plens, hi ha un percentatge de responsabilitat nostra”
luis césar
L’equip de Luis César no va connectar amb l’encontre fins al primer gol del Sanse (minut 9). Ni Dufur ni Rebollo s’entenien en una acció defensiva sense dificultats. Gorosabel s’emportava la pilota amb el cap i, amb ajuda de la bota del mateix defensor basc, queia un gerro d’aigua freda que va espavilar els grana.
Antoñín i Pablo van ser els més actius a la primera part, juntament amb alguna acció individual de Narro, que a banda canviada va tornar a necessitar ajuda. El ‘9’ malagueny del Nàstic va proporcionar les úniques jugades d’atac de la primera part que van fer vibrar la grada, fins i tot protagonitzant un mà a mà amb Arana que el porter va encertar.
Els grana també van topar-se amb el porter dels “potrillos”, que va tindre el seu dia i, pràcticament, va emportar-se el premi al millor del partit. La Real no va abaixar el fre després del gol, i des de les bandes, amb un Rodríguez endollat i un Astiazaran elèctric, els locals van patir de debò a la primera meitat. Ni la pausa d’hidratació va ajudar a un Gimnàstic que s’ofegava en un got d’aigua.
“Canvis? No ho sé, he de revisar el partit i veure amb qui vaig a la guerra”
luis césar
Durant els primers minuts de la segona meitat es van repetir els rols. Luis César no va trobar solucions, tot i que després del primer xut a porta, l’equip va animar-se. Des de la banda dreta, amb un Migue més lliure i un Antoñín en la seva salsa, el Nàstic va trobar oportunitats.
El filial basc, però, no va perdonar i en una nova desconnexió grana i sense marca a l’àrea petita, Mikel Rodríguez ampliava la distància al marcador (0-2, 59′). El partit va escalfar-se, amb els Txuriurdins aplicant un joc brut, i els jugadors del Nàstic desesperats.
Pablo Fernández vas ser l’únic que va trobar (com sempre) l’espai per tornar a convertir-se en heroi. Marcava el 15è gol de la temporada amb una altra rematada dins l’àrea. Era tercer als Play-offs i donava esperança amb l’1-2 (80′), revitalitzant un Gimnàstic que semblava sentenciat.
Les ocasions van aparèixer a grapats, del no-res, i tot indicava que el partit acabaria 2-2 ja en el descompte. L’arbitratge tampoc va ajudar, trobant-se diferents accions polèmiques i provocacions del Sanse que no van ser amonestades. Però, de nou, no va haver-hi conseqüències. L’única va arribar al minut 96, amb el tercer gol del filial després d’un greu error defensiu de Rebollo que deixava gairebé sol per rematar a Carreras (1-3, 96′).
Un gerro d’aigua encara més fred i llarg, que va fer desaparèixer quasi tota esperança al Nou Estadi en un tres i no res.
Com Dante Alighieri a “La Divina Comedia”, el Nàstic ja ha baixat als inferns i haurà de trobar el paradís en un mar de dubtes. L’únic que és clara ara mateix és la voluminosa derrota patida a Tarragona, per alguns “inacceptable”. Per a altres, impossible de remuntar i d’altres en són més optimistes. Repetint la famosa frase protagonitzada per Neymar l’any 2017: “1% de possibilitats, 99% de fe”.