El TGN Bàsquet ha repetit l’error de novell de la primera jornada i, com en aquell partit contra el Maristas de la Corunya, ha fet un mal inici que l’ha condemnat a anar a remolc amb un gran desavantatge durant tot el partit. Si en aquell primer partit de la història del club a la Lliga Femenina 2 el resultat després dels primers deu minuts va ser de 29-10, el d’avui ha estat força semblant, tot i que els pocs punts anotats per les tarragonines han fet la impressió que la cosa era pitjor que aquell dia, tot i que el desavantatge ha estat menor (20-4).

Però, tal com va passar a la Corunya, el TGN Bàsquet no li ha perdut la cara al partit i ha lluitat de valent, tallant la sagnia a la qual l’estava sotmetent el seu rival i mantenint-se a una distància que, tot i ser prou clara (al voltant dels 14 punts), feia somiar les tarragonines que, en el cas d’una bona ratxa, li podia donar opcions a entrar en el partit.

El Lleida, però, ha estat implacable. Ha demostrat que, tot i haver perdut els dos partits que havia jugat fins al moment, és un equip amb molt d’ofici, que defensa molt bé i que té prou recursos ofensius.

El partit sempre ha estat sota control de les locals tot i que el jove i inexpert TGN Bàsquet no s’ha arronsat en cap moment i ha demostrat que, en el moment que deixi de cometre errors de principiant, pot donar molta més guerra que fins ara.

El matx d’avui ha estat el primer partit de Maddy Gobeil amb la samarreta del TGN Bàsquet. L’escorta canadenca (que avui ha jugat de base), no ha començat bé, però s’ha anat entonat a mesura que passaven els minuts. La seva confiança ha estat important per consolidar el joc de l’equip, sobretot a còpia d’anotació, sent la segona màxima anotadora del conjunt tarragoní rere Emi García León.

La primera part ha estat malson per al TGN Bàsquet. El conjunt lila, que avui ha vestit amb la segona equipació de color taronja, ha estat superat en tot moment per les locals que, amb una defensa angoixant, no han deixat jugar les tarragonines. La pressió a tota la pista ha provocat pèrdues de pilota que han acabat amb cistelles fàcils o, encara més sovint, amb el col·lapse del joc ofensiu del TGN Bàsquet, que veia com el temps de possessió s’esgotava a cada atac i ni tan sols havia trobat una posició una mica clara per a fer un llançament.

A més, el Lleida tenia la lliçó apresa i no deixava rebre l’argentina Emi García León al pal baix, però quan ho feia, dues jugadores anaven a defensar-la, provocant pèrdues de pilota o tirs forçats.

Amb aquest panorama, la diferència a favor de les locals ha estat enorme des del començament. Un parcial de 7-0 ha obligat l’entrenador Sergio Manzano a demanar temps mort (a 7:24 del final del primer quart), però això no ha capgirat la dinàmica de joc. El Lleida continuava jugant a plaer i obrint forat. Les locals han anat molts cops a la línia de tirs liures i el resultat ha arribat a ser de 14-0 a l’equador del primer període.

La sequera ofensiva tarragonina ha acabat fins que Sara Torruella ha anotat la primera cistella de les liles, però el Lleida no s’ha immutat i ha aconseguit el màxim avantatge de 18 punts a 2:10 del final del període (20-2).

En el segon quart, el TGN Bàsquet ha millorat. El joc ofensiu ha estat més fluïd i, gràcies a això, han arribat les cistelles. En defensa, les tarragonines han sabut aturar més el joc lleidatà i el partit d’ha equilibrat, si més no en les sensacions a pista (28-15 a 2:18 del descans). Però a partir d’aleshores, només un punt de les visitants i parcial de 7-1 del Lleida, amb triple de gairebé mitja pista inclòs (35-16).

En la segona meitat, la tònica ha estat molt semblant a la del segon quart. El partit ja no era aquell monòleg de les lleidatanes perquè el TGN Bàsquet s’havia espolsat els nervis del principi i era capaç de jugar amb més decisió de cara a cistella i també defensar amb més contundència, tot i que això es va pagar en forma de faltes personals (el Lleida va llençar molts més tirs lliures que el TGN Bàsquet, de fet, el doble).

Malgrat l’esforç de les tarragonines, el desavantatge sempre s’ha mogut al voltant dels 15 punts i, amb aquest marcador, el Lleida no patia, tot i que sabia que no podia perdre pistonada si no volia notar l’alè del TGN Bàsquet (51-35).

El quart període va ser una continuació del que s’havia vist fins aleshores, amb un TGN Bàsquet molt voluntariós però que havia cedit tant de terreny a l’inici que continuava tenint el seu rival ben lluny. De fet, a l’inici del període el desavantatge va arribar a ser de 2 punts (59-37 a 7:19 del final del matx) i això va obligar Sergio Manzano a demanar dos temps morts seguits. Hi va haver reacció de la mà de la valenta Torruella i també d’una Emi que és el gran referent al pal baix.

El TGN Bàsquet es va situar novament a 15 punts (62-47 a 3:57 del final), diferència que es mantindria fins al marcador final (72-57).