El TGN Bàsquet ha perdut el seu cinquè partit de la temporada (de sis jornades disputades) contra un rival, el Siroko Gijón, que era, a priori, assequible. Les asturianes, que no havien guanyat cap partit fins ara, han fet un gran matx, dominant de principi a final gràcies al concurs de tres jugadores: García Peces, Russell i Hamidi. La primera ha dut la batuta del seu equip en tot moment i el partit s’ha jugat al ritme que ella ha volgut. El TGN Bàsquet ha provat d’aturar-la, fins i tot situant a Marina Picó (una aler pivot que és la millor defensora de l’equip) a sobre seu, però no hi ha hagut manera. García ha fet jugar les seves companyes i ha anotat quan calia i de totes les maneres possibles. Imparable.

Si l’exterior visitant ha estat un malson, l’aler pivot Russell n’ha estat un altre. La nord-americana s’ha fet un fart d’encistellar des de la mitja i llarga distància i ha estat l’estilet visitant en tot moment (23 punts i 21 de valoració).

Finalment, la pivot Hamidi. Molt corpulenta, Hamidi ha estat la gran dominadora de la zona i el TGN Bàsquet no l’ha pogut aturar en atac (quan agafava la posició sota el cèrcol era imparable) i tampoc l’ha pogut superar quan aquesta defensava. Hamidi ha ficat dos taps però, sobretot, destaquen els 17 rebots que ha agafat. Ha estat una roca dins l’ampolla. I sort que no és una bona llançadora de tirs lliures, que si no encara hauria fet més mal.

No s’entendria la victòria visitant, però, només amb el concurs individual de les tres jugadores esmentades, sinó amb tot el joc col·lectiu de l’equip. El Gijón ha atacat molt bé, trobant bones posicions de tir gràcies al talent i la inspiració de García Peces i Russell, però també ha defensat de primera, no deixant espais a les tarragonines que no s’han sentit còmodes en cap moment i que no han trobat bones posicions de tir fruit de la defensa visitant.

El Gijón ha defensat molt i bé i s’ha vist beneficiat del criteri arbitral que no li ha xiulat la primera falta fins al minut 12 de partit. Aquest fet, el de les poques faltes assenyalades a les asturianes per les moltes a les tarragonines (en el minut 27 el balanç era de 18 a 6), ha provocat les protestes del públic i també de la banqueta tarragonina.

Quan el TGN Bàsquet intentava augmentar la seva intensitat defensiva per retallar diferències, el Gijón ha trobat en els tirs lliures una via d’anotació que li ha donat aire en els moments més complicats i això, tot veient la diferència de tirs des de la línia de personal, ha acabat sent decisiu (10/18 pel TGN Bàsquet i 23/31 pel Gijón).

El TGN Bàsquet ha comptat amb tota l’artilleria pel partit d’avui. El tècnic Sergio Manzano recuperava la pivot Brigitte Lefebvre-Okankwu, que encara no havia debutat a la lliga per culpa d’una lesió al turmell durant la pretemporada. A la pivot canadenca-nigeriana se l’ha vist falta de ritme de competició, però ha acabat jugant 21 minuts i durant alguns d’ells ha estat el referent ofensiu de l’equip, tot i que ha patit la severa defensa de Hamidi, una fortalesa inexpugnable. També ha debutat l’altra pivot, la tarragonina Rous Tous, que ha sortit en el cinc inicial. Tous, com Brigitte, ha topat amb les fortes pivots visitants i, tot i anotar la primera cistella de l’equip, ha jugat menys de cinc minuts. Finalment, també ha debutat la base Dami Adeyinka, que ha compartit la direcció de joc amb Farell i Terrón. Adeyinka, que ha arribat aquesta setmana a Tarragona i que amb prou feines ha fet dos entrenaments amb l’equip, ha notat la falta d’adaptació al grup.

Finalment, la jugadora més inspirada en atac aquest inici de temporada al TGN Bàquet, la canadenca Maddy Gobeil, ha tornat a ser la màxima encistelladora de l’equip, però ha fallat més del que acostuma a fer per culpa de la lesió que va patir en el partit de la jornada anterior i que no l’ha deixat entrenar-se del tot aquesta setmana. Gobeil, que ha començat el partit amb una protecció a la seva cella esquerra per culpa del tall que es va fer la setmana passada a Mataró, s’ha tret la protecció en la segona meitat i ha jugat sense temor que el tall, que va necessitar cinc punts de sutura, es tornés a obrir.

Un altre partit a remolc

El partit no ha tingut el guió que es podria preveure tot veient que el Gijón arribava a Tarragona sense haver guanyat cap partit fins ara. Aquest paper aparent de víctima propiciatòria ha quedat esvaït ben aviat a la pista. El conjunt asturià ha demostrat que la classificació no li fa justícia i ha dominat la primera part a plaer.

El domini visitant s’ha fonamentat en l’encert ofensiu a l’inici del partit, un fet que li ha donat confiança pels minuts següents i que, en canvi, han sembrat dubtes el joc del TGN Bàsquet, que mai ha estat còmode sobre la pista. La defensa asturiana ha col·lapsat l’atac de les locals que no han sabut trobar el camí cap a la cistella en cap moment. Cada punt que ha anotat l’equip lila ha estat a còpia de sang, suor i llàgrimes contra una defensa rival molt ben plantada i que no ha concedit res.