L’escriptor mallorquí Jaume C. Pons Alorda guanyà el 29è Pin i Soler de novel·la amb l’obra ‘Ciutat de mal’. Resident a Vilafranca del Penedès, ha recollit el màxim guardó dels premis Ciutat de Tarragona en una gala celebrada aquest dissabte al Teatre Metropol.
El Vidal i Alcover de Traducció ha estat pel vallesà Eloi Creus i el Tinet de Narrativa curta per Internet Xavier Mas Craviotto, de Navàs, al Bages.
Pin i Soler per ‘Ciutat de mal’ una fantasia tragicòmica, grotesca i esperpèntica
Pons és poeta, narrador, traductor, editor i professor d’escriptura narrativa. ‘Ciutat de mal’ és la seva segona novel·la, després de ‘Faula’, publicada el 2012. Diu que serà un gran ambaixador de Tarragona allà on vagi. Un autor que ja ha publicat una quinzena de llibres de poesia, que li han merescut reconeixements com el Serra d’Or.
En una entrevista a Tarragona Ràdio, assegura que la literatura catalana del segle XI i la del futur s’haurà d’entendre en clau femenina. ‘Les dones són les que estan arriscant i escrivint més, eixamplant el que es considerava el límit, sobretot en poesia’.
Precisament, a la seva novel·la, una distòpia fantàstica sobre el futur, les protagonistes són tres dones. Defineix ‘Ciutat de mal’ com una fantasia tragicòmica, grotesca i esperpèntica. L’escenari és una ciutat del futur, en un món dessolat. Diu que hi trobarem l’essència de la vida, basant-se en una estructura que es fonamenta en les ‘etapes de l’heroi’ de Joseph Campbell.
Pons volia escriure sobre una societat terrible, dictatorial i totalitària, però reconeix que s’ha quedat curt, i que la realitat l’ha superat -en referència al que es viu a Catalunya-, com als guionistes de la sèrie dramàtica ‘Black Mirror’.
L’autor valora que els Premis Ciutat de Tarragona hagin arribat a la 29ena edició i assegura que, igual que en la vida i en l’escriptura, la insistència és un valor.
La novel·la serà publicada per Angle editorial, en la seva col·lecció ‘Narratives’, i apareixerà a principis del proper mes de setembre.
El Vidal i Alcover rescatarà en català els versos d’Aristòfanes, amb Eloi Creus
D’altra banda, de les 13 propostes presentades a la 19a convocatòria del Premi-beca Vidal Alcover de traducció, el jurat s’ha decantat pel treball presentat pel vallesà Eloi Creus, per la traducció de ‘Les comèdies alades d’Aristòfanes: Els núvols, La pau i Els ocells’. Una traducció que, segons els jurat, presenta unes dificultats majúscules per la diversitat de registres i metres del clàssic.
Les Comèdies alades són textos d’una gran qualitat poètica però també molt moderns, ja que tracten temes que ara mateix són molt actuals. Creus destaca que Aristòfanes mai abans havia estat traduït en vers al català, i ho fa en la línia del camí engegat per Riba ha dit, amb humilitat i salvant les distàncies, amb la traducció del textos tràgics en vers. L’obra, un cop traduïda, serà publicada per les edicions de 1984.
Premi Tinet a la ‘Geografia de l’Absència’ de Mas Craviotto
Pel que fa al veredicte del 22è Premi de narrativa curta per Internet Tinet, d’entre els 190 treballs presentats el jurat l’ha atorgat a ‘Geografies de l’absència’, de Xavier Mas Craviotto. Una obra que fa reflexionar sobre un concepte versàtil com és el de l’absència.
En aquesta categoria, també s’han seleccionat les obres que seran publicades en el llibre que editarà Cossetània edicions la propera tardor i dues mencions especials, que també s’inclouran.
Són: ‘Banys de Natura’ de Vicent Pellicer Oller; ‘Calcomania’, de Francesc Xavier Simarro Montané; ‘Cotó de sucre’, de Xavier Lluís i Chavarria; ‘Del testament d’Herodes’, de Jon López de Viñaspre; ‘El silenci dins’, de Manuel Roig Abad; ‘Família, només n’hi ha una’, de Pilar Rubio Tugas; ‘Glòria’, de Blai Felip Palau; ‘L’Àngela’, de Josep Maria Arnau de Bolós; ‘Les rates’, de Teresa Baró Xipell; ‘Segon premi’, de Jaume Planas Perxachs; ‘Sonata’, de Jacint Bofias i Alberch i ‘Un final impropi’, d’Antoni Heitzmann Barceló.
I la menció especial a les obres: ‘Res’, de Pere Gorgoll i Noell i ‘El retorn d’Odisseu a la pàtria’, d’Albert Pardo Picón.
Consolidació d’uns Premis ‘transparents i professionals’ i record d’Òmnium per Cuixart
Els premis Ciutat de Tarragona els atorga l’Ajuntament de Tarragona, Òmnium Cultural del Tarragonès i el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona. La tinent d’alcalde de Cultura, Begoña Floria, ha valorat la consolidació d’uns Premis que enguany han tingut una alta participació, amb 90 originals al Pin i Soler, 130 al Tinet i 13 al Vidal i Alcover. Destaca que són uns premis ‘singulars a nivell dels països catalans, amb una exquisida selecció professional i transparent’, el que garanteix la igualtat d’oportunitats entre els que s’hi presenten, segons la consellera.
De la seva banda, la presidenta d’Òmniun, Rosa Maria Codines, diu que és un moment complicat, lamentable i trist per l’entitat que representa, amb el seu president -Jordi Cuixart- tancat a la presó. Ha afegit en aquest sentit que ‘només la cultura ens farà lliures’ i ha felicitat els guanyadors dels premis.
Homenatge a Jordi Tiñena i als escriptors de l’exili
Al vestíbul del Teatre Metropol, s’ha inaugurat una exposició per donar a conèixer la trajectòria personal i literària de l’escriptor Jordi Tiñena, mort l’any passat.
La gala de lliurament dels premis, que ha arrencat a les set de la tarda, ha servit també per retre homenatge als escriptors que, ara fa vuitanta anys van haver d’emprendre camí de l’exili i continuar l’obra lluny del seu país.
L’acte, titulat ‘Escriure des de l’exili’ s’ha basat en el dietari d’Antoni Rovira i Virgili ‘Els darrers dies de la Catalunya republicana’, i ha estat dramatitzat i dirigit per Marc Chornet i Jaume Viñas, conduït per l’actor canongí Toni Guillemat i amb interpretació de Marina Blanco, Emma Clarke, Eloi Duran i Anna Planagumà.
Recorregut dels Premis literaris Ciutat de Tarragona
Els actuals Premis Literaris Ciutat de Tarragona tenen el seu origen en la Nit Literària dels Països Catalans, organitzada el 1984 per Òmnium Cultural del Tarragonès. Però no és fins a 1991 que els premis es convoquen amb aquest nou nom i ja de manera continuada, emparats per l’ajuntament de Tarragona.
Durant els primers anys es convoquen quatre o cinc premis, entre ells el Pin i Soler de narrativa, que és l’únic que es conserva d’aquella època. El 1997 s’hi incorpora el premi Tinet de narrativa breu, per fomentar l’ús de les noves tecnologies.
El 2000 es crea el premi de traducció Vidal Alcover dedicat a la traducció. A partir de 2012, la convocatòria queda reduïda als tres premis actuals, de novel·la, de traducció i de narrativa breu.
En tots aquests anys, el Premi Pin i Soler ha aconseguit transformar-se en un dels premis de novel·la de referència en l’àmbit de la literatura catalana.
El Premi Vidal Alcover de traducció és l’únic de la seva modalitat i, per tant, es troba ben valorat en el sector. Per últim, el Premi Tinet serveix sobretot per donar a conèixer nous valors.
