El marbre de carrara era un dels més utilitzats en les construccions públiques, les cases dels patricis i les vil·les de l’antiga Tarraco.
Haurien arribat tones i tones de blocs d’aquest material blanc en brut procedent d’Itàlia per ser treballat insitu.
De fet, alguns estudis apunten que a Tàrraco i també a Barcino s’haurien trobat evidències de tallers que treballaven el marbre de luni-carrara.
Un material que també s’utilitzava en l’època per esculpir escultures, plaques, epigrafia, sarcòfags o revestiments.
Aquest però no era l’únic marbre que es treballava a Tàrraco, també n’arribava un de molt preuat, procedent del nord d’Àfrica. Grècia, Turquia i fins i tot d’Egipte també proveïen la capital de la Hispania Citerior d’altres tipus de marbres, alguns d’ells amb colors ben cridaners.
N’ha parlat al programa, Toquem Pedra, que Tarragona Ràdio fa en col·laboració amb l’ICAC la investigadora, Anna Gutiérrez Garcia-Moreno.
Aquesta investigadora, que actualment fa recerca a la ciutat francesa de Bordeus, també és experta en pedreres.
En el mateix programa, ha dit que a la del Mèdol s’extreia un material molt diferent al bonic marbre de carrara; un material que era més auster i que es destinava a elements estructurals dels edificis romans de Tàrraco.