Poder recórrer l’espai expositiu, poder-se aturar davant un gravat, una aquarel·la o
una estampació, visualitzant l’obra des del nostre espai ho podrem fer al Moll de
Costa des d’aquest dimarts vinent. Les exposicions, que han haver de tancar
portes per l’arribada de la pandèmia, es reobren el dia 16 de juny en els
mateixos espais expositius i horaris. Es garantiran tots els requisits previstos per
les autoritats sanitàries a conseqüència de la crisi de la Covid-19. S’aplicaran les
diferents mesures i es reforçaran les tasques de neteja i desinfecció.
Així, el Tinglado 1 acollirà les mostres ‘Expressions. Homenatge a la Dona’ de
Carmen Valverde i ‘Vent de Dalt. Escuela de Marineria del Nàutic de Tarragona’
impulsada pel Museu del Port mentre que al Refugi 1 es podrà veure la mostra de
‘Telos’ de Carme Porta. L’entrada a tots els recintes és lliure.
L’horari expositiu és de dimarts a dissabte de 10 a 13 hores i de 17 a 20 hores.
Diumenges i festius d’11 a 14 hores. Les exposicions es podran visitar fins al 31
d’agost.

‘Vent de Dalt o aprendre a navegar. Escuela de Marineria del Nàutic de
Tarragona’, que es pot veure al Tinglado 1, forma part dels actes de celebració del
centenari del naixement de Tomás Forteza Segura. El Museu d’Art Modern de
Tarragona va inaugurar el passat febrer l’exposició vinculada al seu vessant de poeta i
llibreter, per la nostra part l’exposició mostra la seva faceta de director de l’escola de
Marineria del Club Nàutic de Tarragona. L’exposició és organitzada pel Museu del
Port de Tarragona, amb el suport i la col·laboració de Tomàs Forteza Antonio, del
Reial Club Nàutic de Tarragona i dels antics alumnes de l’Escola que han cedit
imatges i material per poder portar a terme l’exposició.
L’any 1961 el Club Nàutic de Tarragona oficialitza una nova activitat vinculada amb la
formació d’aprenents de mariners. Coneguda com a Escuela de Marinería del Club
Nàutic de Tarragona, passà a ser Escola de formació d’aprenents de mariners pel fet
d’ampliar els seus continguts, més enllà d’atorgar el títol de patró d’embarcacions
esportives. La implicació de Ramon Salvadó i el suport de Joaquin de Muller i Abadal,
president del Club Nàutic de Tarragona, van facilitar la tasca de l’Escola de la qual
Tomàs Forteza Segura en va ser el creador i el seu director fins a l’any 1977.
Integrada a la Secció de Vela aviat va tenir autonomia – com una secció més del Clubamb la creació d’un patronat i un reglament. Fou la primera escola nàutica i esportiva
de l’Estat i va comptar amb el suport de la Federación Nacional de Vela i les
aportacions personals de socis perquè els seus fills i filles tinguessin afició a la mar i
practiquessin la navegació a vela. L’Escola fomentava les activitats esportives en
embarcacions a vela de regates i formava a aprenents de mariners en diferents
categories i edats a més d’incorporar la participació de les noies, juntament amb els nois, fet a destacar en aquells anys. Per a Tomàs Forteza Segura, Maso pels
coneguts, navegar a vela era una de les seves grans passions. Va començar a fer-ho
al riu Ebre gràcies a la petita embarcació Vent de Dalt que va encarregar construir al
mestre d’aixa Ferran Vilas i que fou l’antecedent de la futura goleta del mateix nom de
la qual en seria armador seguint les petjades del seu besavi. La goleta Vent de Dalt,
de 6 metres d’eslora, propietat de Tomàs Forteza Segura va ser el primer vaixell
escola que va tenir el Club Nàutic.

Les sales de l’antic Club Nàutic al Moll de Costa, així com el desaparegut Bar Perico
del Serrallo, formen part de la memòria col·lectiva dels alumnes que gaudiren i
aprengueren de la mar, de l’amistat i de la vida. Aquesta exposició s’emmarca en una
col·laboració conjunta del Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona i del
Museu del Port de Tarragona amb motiu del centenari del naixement de Tomàs
Forteza Segura, poeta i llibreter de la Llibreria Guardias de Tarragona.
També al Tinglado 1, ‘Expressions. Homenatge a la dona’ de la terrassenca
Carmen Valverde, recull el projecte de fer un homenatge a les dones. Una iniciativa
que aplega setze retrats de gran format en el qual diferents dones mostren
expressions i estats mentals i emocionals.

A través de la col·lecció “Expressions” vull transmetre a l’espectador, de forma frontal i
directa, les emocions i sentiments de les dones. De l’alegria a la tristesa, de la diversió
a la malenconia, de l’èxtasi a la reflexió… plasmant sobre l’obra la gran riquesa
expressiva femenina, potenciada pel format del quadre i la potència dels colors usats.
La gamma de colors que en els sentiments més alegres es percep amb força, es
dilueix quan els estats d’ànim són més tristos i arriba a desaparèixer quan la dona
plora… la tristesa absoluta. El meu objectiu com a dona i artista és aconseguir que
l’espectador femení, després de veure aquesta col·lecció, surti de la sala carregada
d’energia positiva; i que l’espectador masculí prengui consciència de la grandesa i
força de la dona. Per al públic més jove vol transmetre una exposició divertida, que els
cridi l’atenció pel format i intensitat cromàtica de l’obra…. Que els convidi a fer-s’hi
“selfies”. ‘Pretenc aconseguir l’interès dels joves per l’art i que aquest col·lectiu pugui
participar de l’exposició sense caure en l’avorriment que comporta visitar un museu o
una galeria d’art’, segons l’autora. I segueix: “La millor recompensa a un any intensiu
de creació seria que la col·lecció es convertís en un factor d’ajuda psicològica a les
dones que per circumstàncies de la vida hagin pensat que són insignificants. L’obra
fonamentada en elles els ha de fer veure que no ho són d’insignificants, sinó tot el
contrari”.

Mentre que al Refugi 1, l’exposició “Telos”, de Carme Porta, explora la representació
de la natura a través d’un diàleg entre el visible i invisible. El seu objectiu parteix de
l’observació directa de la natura i de la memòria com aquella experiència personal,
que es desplaça de manera constant i sorprenent a través del laberint de la vida, amb
la finalitat única de trobar el lloc que ens correspon. Paral·lelament, “Telos”, en el món 
grec, apel·la a la màxima virtut, aquella que genuïnament humana reivindica el nostre
destí, això és la capacitat d’autorealitzar-se amb plenitud, procés en continu estat de
canvi que implica prendre decisions a cada instant i donar resposta al que volem ser i
què volem dir.