Cavall Bernat; agulla esquerpa del Massís de Montserrat que es va convertir en una referència a Catalunya. La primera escalada va ser un 27 d’octubre de 1935, Josep Costa, Carles Balaguer i Josep Boix li van prendre l’aureola de muntanya inexpugnable que tenia fins al moment. Els monjos, però, no ho van veure clar, i van posar en dubte l’ascensió demanant proves més clares a través del butlletí del santuari. La polèmica va generar l’anunci d’una segona escalada. El 15 de març de 1936. Quan un dels tres escalador, Josep Costa, va aconseguir el que sempre s’havia considerat impossible, com titulava els mitjans de l’època. Una gesta que va retransmetre en directe Radio Barcelona.

Avui us parlem d’el Grup Cavall Bernat que segueix celebrant el seu quarantè aniversari. I aquesta vegada ho fa amb la 36ena Trobada del Grup, que reunirà aquest cap de setmana, diumenge, a Monistrol de Montserrat els escaladors que l’han coronat.  

La Trobada Cavall Bernat, amb dues caminades. La ruta de les bruixes i els bruixots, té un recorregut de 9,5 quilòmetres i 369 metres de desnivell. Els que vulguin caminar més podran fer la ruta de Monistrol al Turó de la Socarrada (519 m), amb 14 quilòmetres i 480 metres de desnivell. La sortida és a les 9 del matí. A les 8 es farà un bon esmorzar per anar fent boca. A 2/4 d’11 començarà la trobada, conduïda per Sergi Valdivieso. Josep Sicart farà una pregària en memòria dels cavallistes difunts abans de la benvinguda i la glossa de la trobada a càrrec de l’alcalde de Monistrol, Joan Miguel Rodríguez i del president de la FEEC, Jordi Merino Urbano.  

Com cada any, s’imposaran les medalles als nous cavallistes i es retrà homenatge a tres destacats escaladors. Enguany els homenatjats seran Jordi Pons i Sanginés, Albert Iglesias i Coderch i Joan Quintana i Paredes. A més, també hi serà present el gran escalador Patrice de Bellefon, escriptor de “100 millors ascensions i excursions del Pirineu”, entre altes. A més, tal com es va fer a la sala Can Gibert durant la primavera del 2018, els assistents tindran l’oportunitat de gaudir de l’exposició Comic’s & muntanya, dels dibuixants Xavi Socias, Xavi Mountain, Edu Català i Sergi Diez “Furti”. L’acte, amenitzat per l’orquestrina Vents de Ball i la colla sardanista La Lira del Vendrell,clourà amb un dinar de germanor i un sorteig de material lligat a l’excursionisme i l’escalada a tots aquells escaladors addictes al conglomerat montserratí. N’hem parlat amb Francesc Sanahuja, vicepresident del Grup.  

 

D’altra banda, l’alpinista Álex Txikon ha tornat aquesta setmana del seu intent hivernal al K-2, la segona muntanya més alta de la terra i, per molts, la més bonica. Iglús i muralla de gel al camp base, per cohabitar amb les fortes ratxes de vent, previsions metereològiques que no l’encertaven i ratxes de vent i fred intents que no els han permès coronar la primera hivernal de la història a la gran piràmide de vidre.

Què passa amb les previsions meteorològiques que no l’acaben d’encertar? Com que sabem que tornarà, li hem demanat a Txikón si l’atac a cim s’ha de plantejar de manera diferent? Des que quin camp d’altura cal fer l’atac definitiu? Les males noticies no només van ser de l’adversitat climatològica, van saber de la desaparició de Ballard i Nardi al Nanga Parbat, muntanya on Txikon va fer la primera hivernal de la història en aquest cim. Davant la crida, no s’ho van pensar, volant cap al rescat. Finalment, però, els van visualitzar sense vida, en una corda fixa. Allà dalt, si la caiguda del termòmetre t’agafa fora de la tenda, amb temperatures que poden superar els 60 sota zero, la cosa pinta molt malament.

Què ha passat amb l’expedició russa que també volia fer la hivernal i amb la que no han pogut col·laborar, com en anteriors ocasions. Li hem preguntat, no hi ha hagut gens de feeling, gens! 

Vam veure les imatges dels iglús al camp base, que Txikon i el seu equip van construir, i també volen fer-ne en properes ocasions als camps d’altura.

Com sempre, us acostarem un llibre clàssic de muntanya, amb Ricard Fernández Text del llibre ‘Sacred Mountains of the World’ d’Edwin Bernbaum. En una societat buida de valors, la muntanya és una bona eina de regeneració. Més enllà del desig material cal trobar el desig vers el Misteri del sagrat.

I us hem fet recomanacions de muntanya amb la resta de companys de cordada. Avui Sebastià Poy ha anat a cercar orquídies a la mutanya, i n’ha trobat. Ell i Josep Maria Bonachí ens han portat fins al Sobrepuny, des de Vilada, on es van trobar, per cert, la corredora ultra Sílvia Zuñiga.

Seguirem parlant del Gyachung Kang, el set mil més alt del món que el company Òscar Cadiach explorarà aquest mes d’abril.

Tenim noves cinema aquesta tarda en el cicle de muntanya, amb la projecció de ‘Mountain‘, de Jennifer Peedom, i de ‘The last honey hunter’, de Ben Knight.

I avui tenim una protagonista sobrevinguda, la somereta del Montsant, que serà la protagonista d’una pel·lícula, al costat d’Eduard Punset, enregistrada a la serra del Montsant.

‘Someretes al Cap’ és la primera producció audiovisual catalana centrada en la crisi ecològica mundial, amb un estil propi lluny del clàssic documental científic.

Benvinguts al Pont de Mahoma 124