‘A la vida cal defensar uns valors i a la muntanya, també, com els valors de la cordada’. Són paraules del nostre convidat. En un dels primers programes vam poder parlar amb ell, tot un mite de l’alpinisme al nostre país; un dels referents indiscutibles.
Avui, tres anys després, fem el programa número 50, i l’hem volgut arrodonir conversant novament amb Josep Manel Anglada. Una persona que ha marcat una fita inesborrable en el món de la muntanya, l’alpinisme i l’escalada al nostre país. Pare de l’actual generació d’alpinistes, l’Anglada ha fet ascensions a parets difícils i mítiques, com la cara nord de l’Eiger, l’any 1964, en la que va ser la primera ascensió catalana -del 4 al 7 d’agost- amb l’amic Jordi Pons.
De gran cares nord, ha escalat també les Grandes Jorasses i el Cerví, completant l’anomenada “trilogia alpina”. I ho ha fet en duríssimes condicions, que només poden explicar els que han estat allà a dalt, com les que es van trobar l’any 1962, al Cerví.
Una dècada més tard, el 1974 assolien l’Annapurna Est, van haver de dormir una llarga nit dalt la muntanya, en companyia dels grans amics Emili Civis i Jordi Pons….
La seva trajectòria és inabastable. Les pàgines d’un llibre no donarien de sí per repassar-la. Primeres expedicions estatals als Andes; primer set mil; primer vuit mil; infinitat de primeres ascensions a Montserrat, als Pirineus, als Picos, als Alps… ‘Mentre segueixis tenint il·lusió, gaudiràs de la vida’ aquesta frase és seva..!
Abans de tombar l’any, rebia el reconeixement a casa, en l’acte dels ’40 anys d’alpinisme català’ al festival de Cinema de Muntanya de Torelló. Aquest més ha recollit el premi WOP als valors de l’alpinisme, al Bilbao Mendi Film Festival. És el primer cop que aquest reconeixement recau en una persona, i s’ha escollit la figura de l’Anglada entre tots els alpinistes del món. Hem parlat amb ell, i amb un altra mite, la seva companya inseparable, l’Elisabeth Vergés; pionera en les primeres cordades de dones escaladores i amb una energia inesgotable i encomanadissa.
Hem glossat la trajectòria de l’Anglada, com també ho han fet des del projecte WOPeak –i la fundació que hi ha al darrera- , de la qual hem parlat amb Mikel Renteria (el projecte l’integren els alpinistes Juan Vallejo, Mikel Zabalza i Alberto Iñurrategui) estan buscant una muntanya, encara no saben si al Nepal o en alguna altra serralada del món, per fer una expedició com a colofó d’un projecte que va engegar al Gorbeia.
La darrera muntanya que van fer Iñurrategi, Vallejo i Zabalza van ser una hivernal al cim del Chamlang. Repetint en estil alpí la ruta japonesa de 1986. Tot per contribuir a la investigació d’una malaltia neurodegenerativa que pateix el Jon, el fill de Mikel Renteria i Mentxu Mendieta.
D’altra banda, com sempre, hem fet lectura d’un llibre clàssic de muntanya, amb Ricard Fernández. Avui text de Samivel (Contes a pic). Dibuixant, poeta, escriptor, amant de la natura.
Montse Puig, ens ha recomanat una bona ruta cap a la zona de Pratdip; amb Josep Maria Bonachí, hem anat a fer la Via Ferrata Jordana i el cim dels Avencs. El Jordi Mena ens ha portat a escalar a Montserrat, i el Ricard ens ha detallat el nou acord per la regulació de les activitats esportives a Montserrat.
