En aquest programa us hem parlat una mica de tot; alpinisme, escalada esportiva; escalada clàssica; big wall a les grans parets; artificial; escalada en gel; búlder; psicobloc, rocòdrom… Què tenen en comú totes aquestes modalitats, a banda de la tècnica i una part del materials?
En tots els casos, l’objectiu és tirar cap amunt, escalar! Hi ha però un tipus d’escalador integral? Un escalador capaç de tocar totes les disciplines? Dit d’un altra manera; algú que fa esportiva pot encarar una via clàssica –amb el material adient- i trenar la via amb la mateixa seguretat i determini? Sovint els que fan esportiva, fins i tot els més preparats, han de posar el fre quan han de pujar una via clàssica, i a la inversa. La proliferació d’escaladors als sectors ha contribuït en certa mesura a acostar a les parets persones que tot i no disposar d’una acurada preparació tècnica ni formació específica s’aventuren a les vies.
Hi ha sectors on trobem vies ben equipades i altres escoles on les vies només estan en la imaginació d’aquells que les equipen, o equiparan en un futur. També n’hi ha que modifiquen la roca, per ajustar el grau, i altres que consideren que la via és sagrada, intocable.
Hi ha, en definitiva, molta gent que escala. Ara, quants dels que escalen són en realitat ‘escaladors’? Hem parlat d’aquests i d’altres plantejaments, centrant-nos en una de les escoles per excel·lència del nostre país, Montserrat.
El proper dia 20 d’octubre (també es podrà veure el dia 27) s’estrena el documental ‘Homo Montserratinus’ a La Panxa del Bou (Carrer de Quintana, 80, Sabadell). L’acte serà a les 21h i l’entrada lliure. Hem aprofitat l’avinentesa per a conversar amb alguns dels escaladors que surten al documental, com Jan Cases i Dani Brugarolas. Tots dos van obrir la via ‘Continència de consciència’( 300 metres. ED, A4+) amb Jaume Clotet ‘Paca’ a Plàtan de Diables, Montserrat. Com diu el Dani ‘abans d’arribar al cim, un cop de gas per tal de sortir de la reunió i guanyar el desplom’. .. També hem comentat la jugada amb el company Jordi Mena, bon coneixedor de l’escola de Montserrat, tot i que ara es deixa veure més equipant pels Ports. També hem parlat amb el director del documental, Samuel Colomer, de Sa muntanya Filmets.
En aquest programa, també hem volgut felicitar en directe l’alpinista Alberto Zerain, que ja és al País Basc després d’haver coronat el Manaslu (8.163m) el passat 4 d’octubre. Va trepitjar el cim després de més de 12 hores d’activitat i 1.300 metres de desnivell positiu, en solitari, des del camp III (6.800m) . És el seu novè vuitmil, i acumula ja dos vuitmils en un any, el Dhaulagiri i el Manaslu.
El company de cordada radiofònica, Òscar Cadiach, ens ha explicat que la intenció de coronar el Broad Peak (8.047m) es manté inalterable de cara a la primavera.
Avui us hem ofert el Pont de Mahoma número 71, amb la cordada de sempre: Josep Maria Bonachí (entre els estudis de Tarragona Ràdio, la Mola de Colldejou i els fogons de Can Bonachí, paella de primera); Jordi Mena (sempre als Ports); Òscar Cadiach (que torna a la primavera al Broad Peak, ara sí); Ricard Fernández (perdut avui per Manresa); Josep Suñé (no calla ni sota l’aigua) i Montse Puig (que la tenim d’excedència). I a la tècnica, avui la políglota Núria Cartañà.
