El ja exdirector esportiu del Nàstic s’acomiada del club després de cinc anys de treball rodejat d’una sala de premsa plena amb la presència de tota la plantilla

 

Emilio Viqueira ja no és director esportiu del Nàstic. El gallec s’ha acomiadat aquest migdia del seu càrrec en una sala de premsa del Nou Estadi plena a vessar amb la presència de la totalitat de la primera plantilla grana. Viqueira, en el club tarragoní des de l’estiu del 2013, ha dit adéu a l’entitat entre llàgrimes mentre intentava fer balanç del seu recorregut al club i dels fets succeïts les darreres setmanes: «Vaig arribar fa cinc anys amb el club a Segona B i un deute important. El primer any vam patir un mal dia i no vam pujar, el segon vam pujar contra el Huesca i la Pobla va ascendir a Segona B sent jo el director esportiu, el tercer any ens vam quedar a un gol de Primera, el quart ens vam salvar patint molt i el cinquè ens tornarem a salvar, segur».

 

Viqueira ha recordat després d’una llarga llista d’agraïments molt emotius que «després d’aquests cinc anys, el deute ja no existeix i això és gràcies a Josep Maria Andreu, Promoesport i el meu gra de sorra». El gallec, emocionat per haver de deixar el càrrec, reconeix que «la meva família i jo estàvem patint pels darrers fets, fets que no tenen res a veure amb una afició del Nàstic que és modèlica» i deixa entreveure que el seu adéu és quelcom semblant a un sacrifici: «El que vull és que el club estigui tranquil, que la gent vingui a animar als jugadors i que hi hagi pau per aconseguir l’objectiu. Ja vaig dir l’any passat que si era una molèstia, em faria a un costat perquè vull que el Nàstic segueixi a Segona Divisió».

 

Disculpes a l’afició
Emilio Viqueira també ha volgut destacar una disculpa cap a l’entorn i el club: «Sento si alguna decisió meva ha perjudicat el club, a l’afició només puc donar-li les gràcies». Tot i l’emoció, el gallec ha deixat entreveure que li agradaria haver continuat perquè mai m’agraden aquests finals però no me’n vaig, espero que sigui un fins aviat. El pitjor moment dels darrers cinc anys és aquest i el millor és tot allò que he viscut aquest any amb aquest grup de futbolistes que no es mereix moltes de les coses que han passat».

 

Josep Maria Andreu, emocionat per l’adéu a un amic
El president Josep Maria Andreu també s’ha mostrat visiblement tocat pel punt final del gallec al club: «És un dia trist, Viqueira és amic meu. Hem viscut setmanes de molta tensió´i els dos vam acordar que el millor era posar punt final als cinc anys de treball junts. Hem compartit alegries, decepcions i llàgrimes. Només puc parlar bé d’ell, el tornaria a fitxar perquè el seu treball i compromís han estat extraordinaris».