Els alcaldes de l’entorn del polígon petroquímic de Tarragona han signat un manifest per reclamar a la Generalitat poder conèixer els riscos reals que es deriven de la indústria i del pas de mercaderies perilloses i com s’han de gestionar. El document l’han firmat aquest dilluns en una trobada al castell de Vila-seca en la qual hi han participat els batlles de Vila-seca, Tarragona, Constantí, la Canonja, la Pobla de Mafumet, el Morell i Vilallonga del Camp, a més del primer tinent d’alcalde de Salou. Els alcaldes de Reus i Perafort també l’han subscrit. Els màxims representants municipals també demanen tenir veu en el nou marc regulador català per a establiments amb risc d’accidents greus i la seva implantació urbanística.

L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha exposat que des del Camp de Tarragona han de poder “identificar el risc, reduir-lo en origen amb tota la tecnologia disponible, gestionar el risc residual i fer-lo compatible amb la vida quotidiana i el desenvolupament del territori”. Segons ha explicat, actualment el garbuix de normatives fa difícil que això es pugui dur a terme i ha lamentat que els ajuntaments són els primers que n’acaben patint les conseqüències.

Així, ha afirmat que hi ha casos en que les normatives poden acabar generant situacions anòmales, com és el cas de la que afecta les infraestructures per on passen vies perilloses. Segura ha posat un exemple: “en una via de tren on al costat hi ha escoles, hospitals o habitatges, això s’admet; però si al costat tens un solar on hi vols fer un edifici això està prohibit perquè poses en risc la gent; és una decisió que té un caràcter discrecional”, ha apuntat.

En el manifest han reclamat cinc qüestions, que en bona mesura depenen de la Generalitat, i també han demanat una reunió per abordar-les. Aquests cinc temes són tenir una estratègia territorial i una cartografia dinàmica dels riscos; prioritzar inversions i aplicar sistemàticament la millor tecnologia disponible; una política específica per al transport de mercaderies perilloses; actualitzar el marc normatiu català i establir criteris homogenis per gestionar el risc; i una governança territorial estable amb la participació efectiva dels municipis.

Els alcaldes també han posat el focus en la darrera revisió del Plaseqta, i han lamentat que es va fer a les seves esquenes. Aquesta revisió inclou un annex on hi apareixen equipaments en zona de risc químic que requerien d’informes especials per fer-hi actes socials. Uns estudis que fins ara no s’havien demanat i que, per tant, no estan fets. Això genera incomoditat als municipis. En el document han apuntat que “la política de seguretat no pot consistir només a determinar què no es pot fer; la pregunta prèvia ha de ser què podem fer sobre la font del risc perquè aquest risc disminueixi”.

Amb tot, Segura ha volgut deixar clar que l’acord dels alcaldes “no és un debat contra la indústria, ni les infraestructures ni un posicionament contra la seguretat”. “La seguretat de les persones sempre ha de ser la primera prioritat” però que el repte és aconseguir “que aquesta seguretat sigui compatible amb la vida, la quotidianitat dels veïns, el desenvolupament dels municipis i la continuïtat d’una activitat industrial que és estratègica”.