El grup de reconstrucció italià Ruva Leu ha actuat per primer cop a Tarraco Viva, en la seva 27ena edició. Amb un públic molt atent i entregat, els seus integrants han mostrat amb rigor històric els tipus d’armes de la falange etrusca, què menjava la població, passant per la seva cultura, la que es coneix, o com es feien la vestimenta.
En una demostració aquest dissabte al matí, han exhibit diferents tipus d’armament, des del casc amb influència grega, més tancat, fins al Kranos més obert i amb més panoràmica del camp de batalla.
En un directe de Tarragona Ràdio des del Camp de Mart, el president d’aquesta associació de reconstrucció de la regió italiana de l’Emília-Romanya, Mattia Gatto, ha dit que els etruscs han estat un grans desconeguts, tot i que “van dominar el Mediterrani, i van ser una gran potència naval, i uns grans comerciants”. Ho diu mostrant un Negau, el casc i elm “autèntic etrusc” que pren el nom de la ciutat eslovena on se’n va trobar un i on assegura que “va arribar aquesta civilització”. Un altre membre de Ruva Leu, Francesco Arosio, mostra al públic una dory, la temuda llança etrusca.
Mentrestant, a la carpa de costat hi ha qui prova el menjar d’aquesta civilització que va habitar la Itàlia central tirrena al segle X aC.
Sigui com sigui, els orígens etruscs i el seu llenguatge criptogràfic és encara un misteri i ha estat durant molt de temps un tema d’interès i debat entre els historiadors. Francisco Gracia Alonso, catedràtic de prehistòria de la Universitat de Barcelona, explica uns minuts abans en el mateix directe, des de la carpa de Museus del Món, que ‘no hem tingut una escola d’etruscòlegs a nivell de l’estat, com si que n’hi ha hagut a Bèlgica, Holanda o Alemanya”, el que fa que aquí no siguin tant coneguts com a Itàlia.
Gracia Alonso ha pres part aquest dissabte en l’acte de l’aniversari de la revista i editorial especialitzada Desperta Ferro, que va néixer en el marc de Tarraco Viva fa 15 anys.
S’han fet la mateixa fotografia que es els seus fundadors es van fer llavors amb qui els van donar suport. També hi era a la foto Fernando Quesada, catedràtic d’arqueologia de la Universitat Autònoma de Madrid, i màxim expert en batalles naval a nivell estatal.
Però en aquesta edició ha vingut per parlar de la “ciberseguretat” en època romana. En una entrevista també en directe, ha explica que Juli Cèsar ja utilitzava un sistema encriptat “de substitució”, l’any 50 abans de Crist. “Canviava les lletres de lloc per evitar que fossin interceptades”, i ho feia en les cartes personals.
En realitat, assegura, no es perd cap edició, i destaca la combinació de rigor, els grups que venen, i la barreja de formats que fan de Tarraco Viva un festival de referència, que “té molt bona salut i espera que duri molts anys més”.
Hi coincideix de ple un altre dels habituals del festival, Dario Battaglia, president del grup de gladiadors d’Ars Dimicandi, que aquest dissabte han recreat el jurament dels gladiadors, l’auctoramentum, a l’auditori del Camp de Mart. Battaglia ha anat més enllà i ho té clar. Per ell, Tarraco Viva “és el millor festival del món”.
Escolta el programa íntegra, pels quals també han passat el director del Festival, Magí Seritjol, i el conseller de Patrimoni, Nacho García, entre molts altres.
