Què volen de nosaltres? Això és el que es pregunten els pescadors tarragonins que aquest dimarts han tornat a la mar després de dos dies de vaga, dijous i divendres de la setmana passada.

‘Asseure’ns, parlar i dialogar, que la mar és de tothom’, afirma un dels armadors històrics de l’arrossegament, Ramon Budesca, amb tres generacions al darrere.

No es tanquen en banda per arribar a acords, però surten a la mar amb la incertesa de no saber què passarà a partir del 31 de maig. Fins llavors seguiran pescant com fins l’any passat si compleixen quatre de les al·legacions que els reclama Europa, com el gruix de la xarxes o el compliment de les vedes, que la majoria ja tenen.

Però passat aquest termini no saben què passarà i reclamen un pla de viabilitat seriós i per escrit, per saber quants dies podran feinejar més enllà del mínim de 30, i a què atenir-se per organitzar les 25 embarcacions de l’arrossegament que encara queden a la Confraria de Tarragona.

Amb tres generacions de pescadors al darrere Budesca afirma que ‘li encanta l’ofici’, però lamenta que els ofeguen tant que la seva probablement serà l’última, ja que la gent jove no en vol saber res de l’ofici.

Els pescadors reclamen un pla de viabilitat i avisen que hi haurà més aturades si no s’escolta el sector. No veuen viable les ajudes anunciades per l’Estat per fer el canvi de malles i demanen mantenir els dies de feina. L’acord de pesca de la comissió europea estableix que els pescadors de l’arrossegament poden treballar pràcticament els mateixos dies sempre que adoptin mesures encaminades a millorar la sostenibilitat de la seva activitat.