Foto: anne_m (Pixabay).

Els trastorns del neurodesenvolupament com l’autisme i el TDAH són cada cop més prevalents a nivell mundial i suposen un repte per al benestar dels infants i de les seves famílies. Ara, dos estudis liderats per la Universitat Rovira i Virgili (URV) apunten cap a nous enfocaments terapèutics basat en probiòtics, que podrien contribuir a reduir els símptomes d’hiperactivitat i millorar la qualitat de vida en infants amb aquests trastorns.

L’autisme es caracteritza per dificultats en la interacció social, la comunicació i la presència de conductes repetitives i restrictives. El TDAH es manifesta principalment en forma de dèficit d’atenció, hiperactivitat i impulsivitat. Tot i les diferències, tots dos trastorns comparteixen alteracions en el funcionament executiu, que és clau per regular els processos cognitius, conductuals i emocionals en la infància.

La recerca actual està posant el focus en l’anomenat eix intestí-cervell, una connexió entre el cervell, el sistema nerviós i la microbiota intestinal, i s’estudia com el conjunt de microorganismes que viuen a l’intestí poden tenir un paper clau en la salut i el funcionament de l’organisme. Aquesta línia d’investigació obre la porta a noves estratègies terapèutiques, més enllà de la medicació tradicional a través de fàrmacs, com és el cas dels probiòtics. L’ús d’aquests microorganismes pot influir en la microbiota i, indirectament, en la producció de neurotransmissors implicats en aquests trastorns, com la dopamina i l’àcid gamma-aminobutíric.

En aquest context, un estudi liderat per Josepa Canals, catedràtica del Departament de Psicologia de la URV i investigadora del grup de recerca NUTRISAM, ha avaluat si l’administració de probiòtics amb soques específiques podria tenir un efecte positiu en infants amb autisme i/o TDAH. Per fer-ho es va fer un assaig clínic amb 80 infants d’entre 5 i 16 anys: 38 estaven diagnosticats de TDAH i 42 d’autisme. Durant 12 setmanes els infants es van dividir en dos grups. Al primer se li va administrar diàriament un probiòtic (Lactiplantibacillus plantarum i Levilactobacillus brevis) i al segon un placebo.

Paral·lelament es van recollir les respostes obtingudes a partir de qüestionaris als pares i mares dels infants, que se centraven sobretot en qüestions sobre simptomatologia, funcions executives, qualitat de vida i patrons de son. A més, els infants van fer una prova informatitzada que avaluava la seva atenció i control de la impulsivitat després de la intervenció.

Nil Novau i Meritxell Rojo-Marticella han participat a l’estudi.

L’equip investigador va observar beneficis, especialment en la reducció dels símptomes d’hiperactivitat i impulsivitat en els infants més petits amb autisme i/o TDAH, així com en la millora d’aspectes relacionats amb la qualitat de vida en l’autisme. Tot i que no es van observar canvis significatius en altres símptomes nuclears del TEA o del TDAH, “els resultats obtinguts posen de manifest el potencial dels probiòtics com a tractament complementari en l’àmbit del neurodesenvolupament”, afirma Josepa Canals.

En el marc del mateix assaig clínic, un segon estudi liderat per Mònica Bulló, catedràtica del Departament de Bioquímica i Biotecnologia, directora del grup de recerca en Nutrició i Salut Metabòlica (NuMeH) i del centre de recerca TecnATox de la URV, va analitzar l’efecte dels probiòtics sobre la microbiota intestinal dels infants. Es van identificar bacteris intestinals comuns en l’autisme i el TDAH que es modificaven després d’ingerir el probiòtic, com per exemple el gènere Odoribacter, i que podrien explicar la millora de la salut metabòlica i la reducció de símptomes com la depressió i la fatiga. La intervenció amb probiòtics va disminuir també la presència de bacteris relacionats amb una pitjor simptomatologia clínica, com per exemple l’abundància d’Escherichia-Shigella.

Aquests resultats reforcen la importància de continuar investigant el paper de la microbiota intestinal en els trastorns del neurodesenvolupament i obren la porta a noves estratègies complementàries de tractament basades en la modulació del microbioma.