Eren temps difícils, però una colla d’amics de Tarragona van formar una entitat pionera a l’Estat, però es van haver de constituir com a branca del Cine Club Cultural de Tarragona, perquè l’associacionisme estava totalment prohibit per la dictadura.
Naixia així, un 8 de juliol de 1955, enguany s’han complert 70 anys, la Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona (SES). I no és l’únic aniversari, fa 30 anys que el SES gestiona el Parc Subaquàtic de Tarragona, que és un referent a nivell de tot el litoral per la seva gran biodiversitat, amb més de 250 espècies diferents.
Ens ho han explicat en una entrevista a “La veu de Tarragona” Ana Belén Martí, actual presidenta del SES; Luis Marqués Molías, expresident; i Juan Manuel Muñoz Velasco, tots dos vocals de la Junta.
Martí: “Van esdevenir un dels primers clubs de submarinisme d’Espanya, i d’aquí surten fites com: Primera dona instructora de busseig de tot l’Estat. Primera dona a baixar a 60 metres a Espanya”
“Els primers socis del SES van ser autèntics pioners“
Aquells amics pioners no volien fer cinema, però el que van crear des de zero és digne d’un guió de pel·lícula. El seu referent era un dels grans, l’oceanògraf Jacques Cousteau, del que van adaptar i exportar aquí el seu sistema pioner per fer immersions autònomes. Fins i tot van viatjar al país veí per entendre de prop com funcionava. Cousteau, juntament amb l’enginyer Émile Gagnan, va crear l’Aqua-Lung; el primer regulador de busseig autònom modern, que permetia respirar sota l’aigua sense cables ni la voluminosa escafandre. Per primer cop, una persona podia explorar el fons marí sense ajuda exterior.
“Van pujar a França per comprar un sol regulador Cousteau i ‘copiar-lo‘ aquí amb ferrers i mecànics locals”
Tot va començar amb un regulador de gas dissenyat originalment per a estufes, un exercici d’enginy davant l’escassetat. A Tarragona, van optar per experimentar amb una vàlvula de roda de bicicleta, van adaptar el model i van confeccionar el tratge —l’actual neoprè— amb pneumàtics de vehicles, unint peces i donant-los forma per al busseig. Va ser una revolució: permetia romandre més temps sota l’aigua i amb menys risc. Els membres del SES van ser pioners tant en l’ús de materials com en les immersions, a tot l’Estat, també a la demarcació, no cal dir-ho.
“Eren anys en què no hi havia equips comercials de busseig disponibles a Espanya”
En un context on bombers i cossos oficials no tenien equips subaquàtics, aquells pioners del SES, van formar en tècnica de submarinisme i els nous equips a cossos de seguretat i emergència, com els primers bombers. També van intervenir sempre que se’ls requeria, com en el cas de la greu explosió al càmping dels Alfacs. L’any 1978, un camió carregat de propilè liquat va explotar. La deflagració va provocar 126 morts i més de 200 ferits. Els submarinistes de la SES van haver de dur a terme una tasca extremadament dura que ningú més podia fer: recuperar els cossos de les víctimes al mar.
De mar també n’havien localitzat aquells pioners del submarinisme, tot i que, unes dècades abans, el Sarcòfag d’Hipòlit, davant de la Punta de la Mora, ja havia estat descobert l’estiu de 1946. Però no va ser fins un parell d’anys més tard que es va poder treure del fons marí aquella peça de prop de dues tones. Era a uns sis metres de fondària i, gràcies a aquells pioners seguidors de Cousteau, ara podem admirar els mites d’Hipòlit i Fedra a la torre del Pretori.
Des d’aleshores, la SES ha estat un dels clubs pioners en l’ensenyament de busseig a nivell de l’Estat. Aquesta activitat s’ha mantingut sense interrupció fins avui.
30 anys del parc subaquàtic de Tarragona
Actualment gestionen l’únic parc submarí d’aquest tipus a l’Estat, el Parc Subaquàtic de Tarragona, que ja ha complert 30 anys. És una zona destinada a l’enfonsament d’embarcacions, amb un gran vaixell de càrrega, el mercant la Dragonera, i diverses estructures concebudes per actuar com a biòtop, amb més de 250 espècies catalogades.
Amb els seus 60 metres d’eslora, la Dragonera ha estat la peça fonamental en la regeneració biològica de la zona, on les espècies i la biodiversitat creix any rere any en un entorn protegit on els peixos “que són molt intel·ligents, no marxem“. Això atrau submarinistes d’arreu, enguany més de 6.500, i fins i tot de llocs tant remots com Finlàndia. També col·laboren en diferents projectes científics, amb al CSIC, i en un programa europeu que permet que els biòlegs puguin reconèixer les noves espècies, com una mena de petit corall anomenat Gorgònia. Aquesta gorgònia atlàntica de color porpra, a la Mediterrània només es troba a partir de 30 metres, “però que al parc apareix des de mig metre de profunditat fins als 24 metres”.
El projecte europeu es diu MINCA, és una plataforma europea de ciència ciutadana on qualsevol bussejador pot penjar-hi fotos i vídeos. Els Biòlegs, al seu torn, identifiquen les espècies i registren dades de localització.
Experiència humana del busseig: “és com volar sota l’aigua”
Els convidats insisteixen molt en la dimensió emocional i inclusiva del busseig: “Per a qualsevol persona és com volar sota l’aigua, en un medi ingràvid i silenciós”.
El SES ha impulsat iniciatives amb persones cegues (amb l’ONCE): descobreixen el fons marí a través del tacte i la flotabilitat. També amb persones amb discapacitat física, o persones que han perdut extremitats, que “sota l’aigua recuperen sensació d’autonomia i llibertat”.
“El cap et diu de sortir quan entres a l’aigua, però cal aprendre a confiar en l’equip i en el company”
També recorden que els astronautes i els soldats en rehabilitació s’entrenen sota l’aigua per simular la ingravidesa. El busseig requereix control mental: “el cap et diu de sortir quan entres a l’aigua, però cal aprendre a confiar en l’equip i en el company”.
Model de funcionament i bateig de submarinisme
El SES és una associació sense ànim de lucre -recorden els convidats- que ofereix cursos i bateigs a preus molt assequibles. Disposa de material de lloguer, de manera que per començar “no cal invertir en equip propi”. Recomanen iniciar-se quan l’aigua és càlida, per gaudir més de l’experiència, i desmenteixen el tòpic que és un esport prohibitiu: comparat amb altres activitats (com BTT) consideren que no és més car, especialment amb el suport del club.
El model de gestió del Parc Subaquàtic és únic, “facilita l’entrada a clubs comercials i centres de busseig que hi porten clients”. Això genera “turisme especialitzat i activitat econòmica local”.
Funcionament del parc:
Temporada alta: de juny al 30 d’octubre, obert cada dia de 9 a 19 h. Temporada baixa: caps de setmana i festius des de Setmana Santa fins a Nadal.
Podeu recuperar l’entrevista a “La veu de Tarragona” amb Ana Belén Martí, actual presidenta del SES; Luis Marqués Molías, expresident; i Juan Manuel Muñoz Velasco, tots dos vocals de la Junta.
- Sergio Camus: ‘Tenia ofertes, però la trucada del Nàstic em va fer decidir venir aquí i en una tarda ho vam tancar’
- Dos treballs sobre els renoms castellers tarragonins i sobre la gestió de l’estrès a les colles, guanyadors dels premis de recerca castellera
- L’Ibersol CBT – CB Valls d’aquest dissabte recaptarà fons per a la investigació sobre l’Alzheimer
- Tarragona ja ha decidit la ubicació dels dos pessebres de la Brigada
- La Unitat Policial de Reforç i Proximitat ha identificat 2709 persones en dos mesos