Emma Volpini parla del seu fill Xavi amb una serenor que només dona el temps, però amb una emoció que continua intacta. Quinze anys després de la mort del ciclista de Valls, el record del seu caràcter, la seva llum i la seva manera d’entendre la vida continua molt viu. “El dolor és el dolor”, diu, “però que encara el recordin per la seva qualitat humana fa més suau la ferida”.

Una família d’artistes i un nen ple de llum

Mare de cinc fills —“i tots artistes”, diu orgullosa—, Volpini recorda el Xavi com “un nen molt desitjat, bonic, amb molta llum”. No parava quiet. Tenia una energia que calia canalitzar i va provar diversos esports fins que va trobar la bicicleta. “Ell vivia per al ciclisme¨.A casa, el ciclisme no era desconegut: “Al meu pare li agradava Bahamontes”, recorda. Però el camí del Xavi no va ser fàcil.

Constància, esforç i cap padrí

Va començar al Club Ciclista Valls. “El portava a totes les curses. No tenia padrins i va trobar molts entrebancs. Li va costar molt arribar al ciclisme professional, però no va desistir mai.” La constància i l’esforç van ser la seva marca.

Era, diu la seva mare, “pura vida”. Alegre, rialler, molt familiar. “La seva energia era infinita.” D’aquí va néixer el seu logo: primer una guineu, després la X del seu nom i el símbol d’infinit.

L’esclat professional

La família ja lluïa samarretes amb el seu nom quan era al Cervélo, i les van portar amb orgull a Tarragona en una etapa de la Vuelta. Va brillar a la París-Niça, a la Vuelta i, amb Movistar, va aconseguir la seva primera victòria al Tour de San Luis. Aquell triomf va ser clau perquè l’equip decidís portar-lo al Tour.

També va rebre el reconeixement a Valls, a la Nit de l’Esport de 2010 com a millor esportista. “No era massa de medalles”, diu la mare, “però aquell premi li va fer il·lusió”.

Un ciclista disciplinat i un home legal

Tondo admirava Indurain i era disciplinat fins a l’extrem. Entrenava més del que li demanaven. “Tenia ansietat de fer-ho bé”, recorda Volpini. També era molt legal i molt preocupat per la imatge del ciclisme. Així recorda com Xavi Tondo va denunciar als Mossos una xarxa dedicada a distribuir substancies dopants entree sle sportistes. ‘Li semblava molt greu que algú el pogués associar a res brut. Era una xarxa potent, i ell era molt recte.”

Volia muntar una escola de ciclisme i es va treure el títol per fer-ho possible.

L’últim dia

Abans de marxar a Sierra Nevada a entrenar-se pel Tour, un dia esmorzant amb els seus germans Jaume i Elena, es mostrava content d’anar a la ronda francesa. “Era feliç. Estava eufòric. Tenia 32 anys i estava en un moment molt bo”. La mort va ser “inexplicable”. Aquell matí em va trucar mitja hora abans de l’accident. Havíem de preparar l’aniversari del seu germà marc i em va explicar que sortia a entrenar amb Valverde i Intxausti’. Emma Volpini admet que buscar explicacions només porta a obsessionar-se. “No es va investigar. Tot molt estrany. T’ho menges amb patates.”

Un buit i un llegat

Quan es va fer oficial que la 2a etapa del Tour 2026 sortiria el 5 de juliol de Tarragona ‘vaig pensar inevitablement en ell’. “Segur que hi seria, amb algun equip.” El record del Xavi continua ajudant-la a portar el dol. “Era independent, però un cap de setmana al mes venia a veure’m. Hem de viure. El millor homenatge al Xavi és viure, i si pot ser amb un somriure.”