La Clàudia Pruna sap que es morirà. Però quan ho descobreix, el primer pensament no és viatjar, ni acomiadar-se del món, ni tancar cap compte pendent. El primer pensament és com mantenir econòmicament la família. I continuar treballant.

Amb aquesta premissa, Empar Moliner ha escrit “Instruccions per viure sense ella”, una novel·la que presenta aquest divendres, a la llibreria Adserà, a les 19h. Abans ha passat per “La veu de Tarragona” a Tarragona Ràdio.

La Clàudia no és algú que es rendeix davant la mort —explica Moliner—. És algú que ha construït la seva identitat al voltant de “proveir els altres”, i quan arriba el diagnòstic, la resposta instintiva és continuar fent el que sempre ha fet: treballar”.

Una reacció que, per absurda que sembli, ressona en molta gent. És la lògica de qui ha après que el seu valor depèn del que produeix, no del que és. La novel·la és, entre altres coses, és un retrat del periodisme en crisi.

Moliner porta gairebé trenta anys d’ofici, i ironitza sobre com ha “perdut el compte dels cops que s’ha dit que es moriria la ràdio, la premsa escrita, o el català”. I aquí som. I si fos el cas, que escriure per ella fos un acte “per por a que les coses s’acabin”, o una bona manera “de controlar allò que no es pot controlar”, té clar que, en fer-ho “cal triar cada paraula amb l’ànima”, i això no és poca cosa.

El matrimoni torna als seus llibres. El marit de la Clàudia és descrit en el relat narratiu com una llosa: inactiu, emprenyat, incapaç de reconèixer que ha canviat. Per què ens costa tant —es podria preguntar el narrador— admetre que ja no som el que érem? Que la persona que vam triar i la persona que som ara potser no encaixen? No hi ha resposta fàcil, però la pregunta travessa tot el llibre com una costura visible, o no.

I per respondre cada lector s’haurà de fer la seva pròpia pel·lícula. De quan escriure es pot plantejar, gairebé “com un acte de supervivència”, la protagonista de la novel·la s’està morint i l’única cosa que vol és continuar escrivint. I Moliner, no se n’amaga: “Escriure és una manera de no morir”.