Les restes dentals fòssils d’un macaco de 2,5 milions d’anys recuperades en el jaciment Guefaït (Marroc), han permès reconstruir per primera vegada la dieta i l’hàbitat d’aquest tipus de primat a l’Àfrica. A través de múltiples anàlisis realitzades a l’estructura interna i externa d’aquests fòssils, s’ha pogut constatar que aquests animals explotaven diferents tipus d’ambients per tal d’aconseguir els recursos necessaris per a sobreviure. Tant és així, que obtenien els aliments tant de les zones boscoses, com també d’espais més oberts. Aquesta informació de l’ecologia alimentària del gènere Macaca és també molt important per entendre la paleoecologia dels hominins, ja que ambdós llinatges ocupaven nínxols ecològics similars i poden representar un bon model anàleg per explicar l’evolució dels hominins de l’Àfrica. D’aquesta forma, estudiar l’ecologia d’aquests primats fòssils ens pot ajudar a entendre les seves capacitats adaptatives en els entorns canviants i cada vegada més oberts que trobem en aquest període a l’Àfrica.