Fa un parell de setmanes, a l’Església de Sant Llorenç del Gremi de Pagesos de Sant Isidre es va fer la benedicció d’una roda de
campanes i unes “Tenebres” també conegudes com matraques. Es tracta de dos instruments del grup dels idiòfons que incorpora el gremi per assistir al culte
de l’Església de Sant Llorenç. La roda de campanes compta amb tretze campanetes de bronze i les tenebres son de fusta d’iroco, amb dotze maces. Totes dues
medeixen 80 cm. de diàmetre i son elements agermanats en un mateix espai cosa que confereix a aquest conjunt una singularitat única i especial almenys
al Principat.
Les rodes de campanes son instruments d’origen medieval que s’accionen en el transcurs de les grans celebracions, litúrgiques solemnes d’especial rellevància
dins el calendari. Encara son força habituals al País Valencià on se les coneix com a “rogles” i a les Illes Balears on s’anomene “colissos”. A Catalunya
té especial interés històric la Roda de Campanes de l’Esglesia de la Mair di Diu dera Purificació a Bossost a la Vall d’Aran.
Tots dos instruments han estat instal·lats a l’esquerra del presbiteri a la capella de la M. D. dels Àngels, just a sota del campanar però a sopluig del
temple.
Les matraques o “tenebres” son instruments que només es feien sonar el Dijous i el Divendres Sant, mentres Jesucrist estava al Santissim, des de el Glòria
del Dijous Sant fins al Glòria de Dissabte Sant, quan l’Església no permetia el so de les campanes convencionals. Algunes hipótesis assenyalen que en un
temps venien a representar el dol per la mort de Jesucrist o també el silenci dels apostols mentres el Mestre era detingut i jutjat. El seu so és peculiar
i desagradable i atès que s’ha hagut d’instalar a l’interior del temple les seves dimensions garanteixen que es pugui percebre el seu so desde fora de
l’edifici amb claretat.
Les matràques d’església que perviuen a Catalunya, son les de la Catedral de Tortosa (la matraca Sisqueta), la de la Catedral de la Seu d’Urgell, Catedral
de Solsona, Solivella, Sant Joan de les Abadesses, Castellterçol, Navarcles, Sant Esteve d’Abella de la Conca i Mataró. En época moderna, Cervera va recuperar
les seves matraques el 2009.
El Gremi tot i no tenir constancia de la seva presencia al temple de Sant Llorenç ha decidit conmemorar el 7è Centenari amb la incorporació dels dos elements
realitzats a la població de Massanassa al País Valencià. Tots dos enriqueixen encara més el llegat patrimonial del gremi de tradició secular. Amb aquesta
innovació es realça el valor etnogràfic d’aquests elements que havien caigut en el desus i l’oblit.
En parlem amb alguns dels responsables del gremi. També de la festivitat de Sant Llorenç.