Té nom d’estel i li agraden les altures. Potser per això, o potser perquè des de ben petita la muntanya ha estat casa seva. L’escaladora Estel Parés va començar a enfilar-se a les parets quan encara era una nena, seguint el pare i el germà pel Pedraforca i Montserrat. Tenia sis o set anys quan els va dir allò tan simple com contundent: “Jo també vull venir”. I ja no n’ha baixat mai del tot.
Amb els anys, l’escalada s’ha convertit en molt més que un esport. Per a Parés és una manera d’entendre el món i, sobretot, les relacions. “Si la via és més o menys difícil, o et porta a explorar, perfecte —explica—, però el més important és la bona companyia allà dalt”. Perquè en una paret la confiança és absoluta: el més important no és el què, sinó amb qui. Uns vincles que, diu, “no els estableixes a la terrassa d’un bar”.
Referents no n’hi han faltat. De petita va coincidir a Salardú amb l’alpinista Mònica Verge, que es va convertir en un mirall possible. Fora de casa, noms com Lynn Hill —encara un llistó difícil de superar— o Sílvia Vidal, amb qui ha tingut l’oportunitat d’escalar, han marcat el seu imaginari.
Al llarg dels anys ha compartit corda amb molta gent, però des de fa un temps els somnis i els projectes tenen un company fix: el Pau. “Ell va aparèixer i encaixava en aquest quadre”, diu amb naturalitat. Junts continuen buscant línies noves, aquelles vies que Parés sent gairebé “com criatures o petites obres d’art”. Algunes tenen noms tan personals com “Tinc fam de tu”, i d’altres un simbolisme clar, com “Palestina lliure”, oberta a Montserrat. “No m’ho podia creure: trobar encara avui una línia nova allà va ser com un somni”.
Apasionada de les grans parets, Parés acumula prop d’una quarantena de vies obertes arreu del món, des de prop de casa fins a indrets com Turquia, Grècia o el Brasil, i també escalades memorables a llocs mítics com Yosemite, Potrero Chico o Taghia. Entre totes, recorda amb especial estima “Sendero Luminoso”, a Mèxic: “sis-cents metres sostinguts en setè grau”.
També li arriba una imatge de l’últim vídeo que han penjat al blog Sambelluga, aquell espai on escriu les seves ressenyes quan torna a tocar de peus a terra. A la imatge s’hi llegeix: Muro Giallo, Cima Piccola di Lavaredo, 300 m, 7a+/b (6c+ oblig.). No és pas un setè sostingut, però continua sent una paret reservada a gent bregada amb la roca.
Biòloga i professora de secundària, diu que un dels moments en què més gaudeix és quan pot sortir a la muntanya amb els alumnes. Somia fins i tot en una extraescolar de “cultura de la muntanya”, com les que es fan en alguns rocòdroms de França o Bèlgica. Perquè, al capdavall, l’escalada també és això: compartir, i li encanta.
Dijous passat, Estel Parés va transformar l’auditori de la Diputació en un vertigen d’emocions i adrenalina en la tercera parada del Cicle de Muntanya. Amb la projecció de Vertigen, va portar el públic a l’alçada de les seves aventures més intenses, els projectes més ambiciosos i els imprevistos més inesperats —com aquell dit trencat quan ja ho tenia tot a punt per conquerir Yosemite, després de molt d’esforç. Històries que no només expliquen què és escalar, sinó què significa viure-ho: aprendre a tirar endavant amb cada empenta… i també saber fer mitja volta quan cal. “De tot se n’aprén”, conclou.
“Quan ho inverteixes tot en una sola cosa i aquesta falla, també n’aprens molt”. I li agrada compartir —ho va fer al cicle— aquestes anècdotes, que ens va avançar al programa El Pont de Mahoma.
La quarta parada aquests dijous amb Wanda Rutkiewicz
El Cicle de Muntanya de la Diputació continua aquesta setmana amb una doble projecció, dijous 12 de març. Una d’elles és una pel·lícula sobre la pionera de l’alpinisme polonès, Wanda Rutkiewicz, que va desaparèixer a l’Himàlaia l’any 1992. Què va passar en aquella ascensió final?
Es desvetllarà —o no— en la projecció de The Last Expedition, un film que arriba a Tarragona multipremiat en diferents festivals de muntanya. Està dirigit per la cineasta i alpinista Eliza Kubarska, que ha seguit les passes de Wanda. Podria ser que continués viva en un monestir del Tibet, com algú dedueix a partir dels seus diaris inèdits, així com de vídeos enregistrats en les seves expedicions?
La primera projecció de dijous es farà a les 19 h. Tot seguit es podrà veure el curtmetratge Connecting Tre Cime, sobre aquesta paret imponent dels Dolomites, on es va fer la primera highline entre la Cima Grande i la Cima Piccola. El film és en VOS i està dirigit per Marcial Sommer.
El Pont de Mahoma
Podem parlar de la muntanya des de primera línia de mar perquè tenim els experts necessaris. Coneix la darrera hora de tots els esports de muntanya de la mà dels millors escaladors i alpinistes del país. El Pont de Mahoma és el teu programa de referència!
