ENTREM A UNA CLASSE PRÀCTICA DE RESTAURACIÓ en el marc del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari que s’imparteix a la URV gràcies al treball que realitza l’IPHES, de primer nivell mundial en el seu àmbit. Participants: Gala Gómez, professora de l’assignatura de Conservació i restauració en Arqueologia Plistocènica. Parlarem també amb alguns dels alumnes, procedents de Barcelona, Madrid, Salt, Alguazas, a Múrcia, Xile, Colombia, França i la Xina. És el seu segon dia de classe, acaben el divendres, 24 de febrer.
A l’assignatura fan una part de teoria i moltes pràctiques. A la teoria veuen que és la conservació, la restauració i el paper dels restauradors en la conservació i el estudi dels materials arqueopaleontològics. S’explica què són béns culturals subjectes a les lleis del patrimoni amb valor científic, històric, i en alguns casos artístic. També es parla dels criteris d’intervenció que s’apliquen als fòssils per tal d’obtenir el màxim de dades possibles i al mateix temps conservar-los per a les generacions futures. Comprovarem com són les tècniques de neteja (mecànica, química), consolidació i adhesió, reintegració, extraccions in situ (blocs, engassats, etc.) i també intervencions indirectes de conservació preventiva: embalatges, magatzematge i control de les condicions mediambientals, així com els motlles i reproduccions per mitjans tradicionals i 3D.
QUI ÉS QUI
Isabel Expósito, tècnica de l’àrea d’arqueobotànica. Treballa al camp com arqueòloga i en la recollida de mostres destinades a l’anàlisi pol·línica. Al laboratori la seva tasca consisteix en processar les mostres recollides per a l’extracció dels pòl·lens i espores que conté el sediment. Això es fa mitjançant un tractament que implica la adició de diferents reactius per tal d’eliminar la fracció mineral i les impureses de la mostra. Una vegada aïllat el residu palinològic, porto a terme la identificació al microscopi del contingut de la mostra. Això implica contar els pòl·lens, les espores de falgueres o molses, els fongs, les microalgues, que pugui contenir.
L’espectre pol·línic serveix per a conèixer el tipus de paisatge associat al moment cronològic que estudien i, per tant, el clima imperant. També aporta dades sobre les activitats humanes relacionades amb els vegetals o el grau de desforestació de l’entorn.
Els microcarbons, per la seva banda, estan associats a la proliferació d’incendis forestals naturals, que a la Mediterrània són afavorits per la sequera.
La “PEÇA” o “PECES”
Les peces que comentarem són dues làmines palinològiques que contenen, per una banda, el residu procedent d’una mostra de fems actuals i, per l’altre, el conjunt de pòl·lens fòssils l’espectre fòssil d’una mostra procedent del jaciment arqueològic de El Mirador (Atapuerca).
L’estudi i comparació de les dues mostres ens permetrà avaluar la fiabilitat de la reconstrucció del paisatge prehistòric.
AGENDA: Amb l’arqueòloga Marta Fontanals, codirectora del projecte de recerca al jaciment El Cavet, a Cambrils. Activitat familiar. Taller didàctic El mar en temps prehistòrics: rebost i joier, a càrrec de l’IPHES, inspirat en les dades obtingudes al jaciment El Cavet, de Cambrils, on desenvolupem un projecte de recerca. Els participants elaboraran el seu propi collaret o penjoll amb conquilles comunes. En el marc de les 13enes Jornades de la Galera (Cambrils)
Diumenge, 19 de febrer, a la Torre del Port, Cambrils
