Experts de diversos països han estat a Tarragona per analitzar les respostes humanes als canvis climàtics al llarg de la Prehistòria, en el marc de la conferencia internacional Medines, celebrada a CaixaForum Tarragona, organitzada per l’IPHES, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, i l’Obra Social “la Caixa”. Avui en farem balanç a l’Evoluciona.
En parlarem amb Javier Fernández, investigador de l’IPHES. Van ser més de 60 assistents procedents de llocs com Croàcia, Suïssa, Amèrica i Finlàndia, i d’universitats com Cambridge, Arizona o Liverpool. A destacar la presència d’especialistes com els professors Barker o Barton, experts en procés de resiliència i d’adaptació.
Es va parlar, entre d’altres, de l’ascens del nivell del mar i l’aridesa, així com els canvis en la distribució de la flora i la fauna. L’objectiu del congrés va ser establir un nou marc de referència per a investigar les interaccions ambientals dels humans a la conca de la Mediterrània des del final del Paleolític Superior al Neolític (és a dir, entre fa 17.000 i 6.000 anys). Aquest escenari inestable va ser testimoni d’alguns dels canvis més significatius de la prehistòria humana, com ara la desaparició de les tradicions culturals del Paleolític Superior i dels estils de vida dels caçadors recol•lectors per donar pas a l’expansió de l’agricultura.
També us explicarem que L’IPHES i l’institut de recerca iranià RICHT emprenen accions conjuntes en el camp de l’arqueologia i de l’evolució humana . És el primer centre d’investigació de la institució CERCA (Centres de Recerca de la Generalitat de Catalunya) que formalitza relacions científiques amb un institut de l’Iran. A l’IPHES s’està analitzant amb un enfocament multidisciplinari material arqueològic trobat a la cova iraniana de Kaldar.
La principal línia de treball té com a objecte d’estudi els últims neandertals al Zagros central i l’aparició dels humans moderns en aquesta zona.
La col•laboració també inclou la formació d’estudiants de postgrau i programes d’intercanvi entre investigadors. En parlem amb Andreu Ollé, investigador de l’IPHES, i Behrouz Bazgir, estudiant de doctorat iranià becat per la Fundación Atapuerca que fa la seva tesi a l’IPHES.
La importància científica d’aquesta cooperació està determinada per les noves dades que estan propiciant les excavacions en curs a la vall de Khorramabad (Iran occidental), molt interessants per a comprendre el fenomen de transició entre el Paleolític Mitjà i el Superior, i més específicament, l’extinció dels últims neandertals i l’aparició dels humans moderns al Zagros central fa al voltant d’uns 40.000 anys.
D’altra banda, aquest projecte serà el primer pas per a l’estudi d’un conjunt de jaciments paleolítics de la vall de Khorramabad, aplicant un enfocament multidisciplinari.
LA PEÇA DEL DIA
Un cargol terrestre de fa sobre 30.000 anys, de l’espècie Iberus alonensis, coneguda popularment com a “caracol serrano”, trobat a la Cova de la Barriada, a Benidorm, essent el jaciment paleolític amb el consum de cargols més antic d’Europa. Ens ho explicarà el mateix Javier Fernández, investigador de l’IPHES. El consum de caragols es va generalitzar a la fi del Plistocè (fa uns 20.000 anys), sent molt freqüent durant l’Holocè inicial (fa sobre 11.600-8.900 anys). No obstant això, no es coneixia amb certesa quan i com van ser incorporats a la dieta humana. Els recents descobriments a la Cova de la Barriada han aportat proves irrefutables sobre la selecció, preparació i consum alimentari dels cargols terrestres durant el període Gravetià.
També us hem recordat que al Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca fins al 24 de març, a Reus, es pot visitar l’exposició “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, organitzada per l’IPHES
