Moltes cares conegudes, de la ciutat i de l’ambient cultural. Ulls il.lusionats. Somriures francs i abraçades estretes.

Salutacions inacabables les que encaixava Joan Negrié, director artístic del FITT qui, com sempre, ha estat atenent amb amabilitat a tothom que s’apropava a saludar-lo, fent de bon amfitrió.

Un grup de persones amb samarretes vermelles i acreditacions penjades del coll on es llegeix “voluntari“. Tot a punt i moltes ganes de FITT és el que hem notat a la festa inaugural del festival.

A les 18h de la tarda, la Zigurat Circus Band irrompia a Corsini per convidar el públic que els seguís a ritme de soul i funky. Els músics, liderats per Monsieur Florian (mestre de cerimònies) pujaven per la Rambla seguits per una munió de gent amb ganes d’espectacle.

Un cop han arribat al Teatre Tarragona, Monsieur Gustave els ha donat la benvinguda desde la Sicària, una caravana dels anys 80 reconvertida en Dj Truck i que també serveix cóctels. L’Agustí i l’Alba ens han fet ballar amb els seus vinils i copes.

Una de les cares espectants era la de la consellera de cultura de l’ajuntament, Sandra Ramos que, més enllà del seu càrrec, és una espectadora fidel del festival.

No era l’única autoritat que ha assistit a la inauguració del FITT. No han faltat representants de la Generalitat i també del govern de l’estat. En motiu de la presentació del Consorci per la Gestió del Patrimoni, avui ha visitat la ciutat el ministre de cultura, Ernest Urtasun, a qui hem pogut traslladar alguns preguntes.

Més enllà de les autoritats fortuïtes, estan els incondicionals del festival, com el Pol Bernard (imatge del cartell del 10è aniversari del FITT), que enguany ve com a públic i dj i a ajudar en el que calgui. Qui també està disposada a donar un cop de mà és la Giullia, una voluntària italiana que ha vingut a fer pràctiques al festival i conèixer com és la gestió de les arts escèniques a casa nostra.

A les 20h del vespre, el públic ha anat ocupant les seves localitats al Teatre Tarragona (gairebé ple) per veure l’espectacle inaugural: Loneliness, una peça de dansa contemporània o teatre corporal que ens trasllada el problema del bulling. Roberto G. Alonso dirigeix la seva companyia de ballarins molt joves, i explica la història de l’assetjament amb una coreografia de moviments nets i depurats, amb escenografia minimalista però extremadament funcional i polivalent, amb una tria molt encertada de la música i amb un control exquisit de la il.uminació. Tot plegat, una posada en escena poètica i contundent.

Després de l’espectacle, una copa de cava ha servit per brindar per l’inici del FITT25. Comença la marató del teatre!