«La vida de qualsevol persona normal és exageradament fictícia», «tothom fingeix a tota hora, i costa ser un mateix» però darrera d’una de les seves ulleres, en canvi, es guanya autenticitat. Si anaves al seu taller del carrer Major, acabaves seient en un sofà on el temps es dilatava, com els metalls nobles que ha treballat amb les seves mans amb l’augment de temperatura.

El seu taller havia acollit en el seu moment la primera televisió de Tarragona. De fet, ell va treballar les peces durant molts anys en una taula on antigament s’havien presentat els informatius. Hi havia un parell de grans fotografies. En una se’l veu a ell amb els seus fills fent un pilar a Cuba, amb una bandera de Tarragona. A la segona, s’hi veia un element amb el que segur es va cassar més d’un a Tarragona. Un espectacular Rolls-Royce, amb la Catedral de fons, com a mestre de cerimònies.

Però si enlloc de mirar les fotos el veieu a ell. Fixeu-vos en un penjoll que porta, ben visible, al coll. És ell, el seu cap, per ser exactes, i en miniatura. El cap s’obre, i dins hi és ell en miniatura; nu, amb ales d’àngel i la mà al rellotge. Perquè el nostre convidat té clar que «no marxarà d’aquest món fins que arribi la seva hora», i la seva hora, es clar, encara no ha arribat.

Els antics alquimistes creien que tota la matèria estava composta per quatre elements: terra, aire, aigua i foc. Ells, però, el que domina és l’alquímia de l’or, la plata i altres metalls.

Va néixer a la Part Alta, al Pallol, i enguany fa una aniversari rodó. Potser ens explica quants anys té, o no. Sabem, això sí, que va néixer un 5 d’abril, i que va passar tota la infantesa una mica més endins de la Part Alta, a Casa Balcells, amb els pares i els germans, eren cinc, i ell el del mig, que sempre rep per dalt i per baix. I ja de petit despuntava com artista, es feia les pròpies joguines i làmpades romanes.

Però a la seva vida, com a la tots els artistes, hi va haver una gran revelació. En el seu cas li va arribar quan feia d’aprenent en un taller de joieria de la Rambla Vella. Aquells dies es va enamorar de l’ofici; un amor, com tots els que calen fons i arriben a l’ànima, que l’ha acompanyat durant tota la vida.

Avui es parla molt d’emprenedoria, i ens omplim la boca de joves talents, però ell va ser un avançat en la seva època. Va obrir el primer taller propi amb només 15 anys. I als 22, ja tenia la seva primera botiga, a la plaça de la Font. Després vindrien la del carrer Major, la d’Altafulla, on hi té un vincle i una casa molt especial, la del carrer sant Agustí i la de Reus…

Al taller deu tenir milers de motlles, i de totes les mides i peces imaginables. I segur que algun de vosaltres en teniu alguna d’aquestes peces a casa, ja sigui del seguici popular, o aquell rellotge, el Comander, on l’esfera sembla el conta revolucions d’un avió o d’un cotxe.

En dues ocasions ha estat premiat amb la màxima distinció pel Consell Europeen d’Art et d’Esthetique de Bruxelles, a la seva XX edició; va rebre també la “Medaille de Vermeil” amb el grau de Commandeur, que atorga l’Association Royale des Artistes Professionals de Belgique. I tot i que ha rebut cant de sirenes per anar fora, ell prefereix viure a tocar de la mediterrània, entre Altafulla i Tarragona.

Has exposat diverses vegades a Barcelona, al costat dels grans de la joieria nacional, i a New York, en plena Cinquena avinguda. Fruit de l’exposició és l’encàrrec de la coneguda multinacional financera, amb seu a Wall Street, de crear una escultura inspirada en el logo i una sèrie de peces commemoratives de l’aniversari de la firma.

Si, ha estat revolucionari, però amb estil propi, amb picades d’ull a l’escultura barroca, a l’arquitectura modernista i tributària de la genialitat de Gaudí. Li agrada pilotar la nau, i ha fet moltíssimes peces. Una d’elles, per cert, la trobareu a la rambla, la que commemora els 125 anys del Nàstic.

Té una relació molt especial amb Cuba, on a la dècada dels 90 es converteix en el promotor i fundador de la primera escola-taller d’orfebreria, obrint un primer centre a l’Havana i una segona seu a Trinitat. Però a Cuba es viu al ritme de la música. Sí, la música també ha girat al volant de la seva vida i, sobretot, la dels dos dels seus fills, amb les formació ‘Porto Bello’, el Tonet i el Joan.

Avui ens acompanya el joier i escultor Joan Blázquez, metre artesà per la Generalitat de Catalunya. Ah, i no el confongueu amb el Blasques de Dames i Vells, no és el mateix, però potser avui descobrim que alguna cosa hi té a veure.