Seguir una dieta mediterrània no només beneficia el cor o el metabolisme, sinó que també podria ajudar a preservar la funció cognitiva a mesura que l’envelliment avança. Així ho indica una recerca liderada per la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV)i el CIBERobn, que mostra com aquest patró alimentari s’associa a una microbiota intestinal més saludable i a un deteriorament cognitiu més lent en persones grans amb sobrepès o obesitat i síndrome metabòlica.

L’estudi, publicat a la revista BMC Medicine, ha analitzat dades de 746 adults grans amb alt risc cardiometabòlic, que han estat seguits durant sis anys. L’equip investigador ha avaluat el grau d’adherència a la dieta mediterrània, la composició de la microbiota intestinal i l’evolució de la seva funció cognitiva al llarg del temps. Els resultats indiquen que les persones que seguien de manera més fidel aquest patró alimentari presentaven una microbiota intestinal més favorable i una evolució cognitiva més positiva.

Un dels aspectes més innovadors del treball és la identificació d’una “empremta microbiana” pròpia de la dieta mediterrània. Aquest nou biomarcador, basat en la presència i l’abundància de determinats bacteris intestinals associats a aquest tipus d’alimentació, també es relaciona amb un deteriorament cognitiu més lent. Segons els autors, aquesta troballa aporta noves pistes sobre els mecanismes biològics que expliquen els beneficis de la dieta mediterrània sobre el cervell.

Eix intestí-cervell

La funció cognitiva inclou capacitats com la memòria, l’atenció, l’aprenentatge, el llenguatge o la presa de decisions, essencials per mantenir l’autonomia en la vida quotidiana. En paral·lel, la microbiota intestinal està formada per bilions de bacteris que intervenen en processos clau com la digestió, la immunitat o la producció de substàncies que influeixen en el funcionament de l’organisme. En els darrers anys, la recerca ha posat de manifest l’existència de l’anomenat eix intestí-cervell, un sistema de comunicació bidireccional mitjançant el qual els microorganismes intestinals poden produir compostos que arriben al cervell i n’afecten el funcionament.

D'esquerra a dreta, Stephanie K. Nishi, Jiaqi Ni, Jordi Salas Salvadó i Nancy Babio, que han participat a l'estudi.
D’esquerra a dreta, Stephanie K. Nishi, Jiaqi Ni, Jordi Salas Salvadó i Nancy Babio, que han participat a l’estudi.

“Aquest estudi demostra que la microbiota intestinal és una peça clau en els beneficis cognitius de la dieta mediterrània”, explica Jiaqi Ni, primera autora del treball i investigadora predoctoral de la URV. “Els nostres resultats suggereixen que alguns bacteris intestinals associats a una major adherència a aquest patró alimentari podrien protegir davant del deteriorament cognitiu”.

En la mateixa línia, el catedràtic de la URV Jordi Salas-Salvadó, director de l’estudi, destaca que “identificar una empremta microbiana associada a la dieta mediterrània obre noves oportunitats per dissenyar intervencions nutricionals o microbianes orientades a promoure un envelliment cognitiu saludable”. De la seva banda, les investigadores del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV Nancy Babio i Stephanie K. Nishi subratllen la rellevància dels resultats en un context d’envelliment poblacional i augment de la prevalença de la demència, i apunten que millorar la qualitat de la dieta és una estratègia senzilla i accessible amb beneficis reals per a la salut cerebral.

El treball ha estat liderat per la investigadora predoctoral Jiaqi Ni i dirigit per Jordi Salas-Salvadó, Nancy Babio i Stephanie K. Nishi, membres de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV, amb la col·laboració d’investigadors del consorci PREDIMED-Plus. L’estudi s’emmarca en una recerca multicèntrica que contribueix a aprofundir en la relació entre alimentació, microbiota intestinal i salut cerebral al llarg de l’envelliment.