Pot millorar-se la tradició? És una excusa que s’hagi fet tota la vida per justificar els retards? En un nou programa de La Faixa, l’Aina Mallol i l’Elisenda Rovira porten a debat els horaris i la puntualitat als castells, i com poden afectar a públic i castellers. “Com més puntuals siguem tots, més fàcil és muntar pinyes i troncs i que els encarregats sàpiguen qui hi ha i qui no”, ha dit per exemple la Marta París, dels Xiquets del Serrallo.
En la mateixa línia s’ha expressat Joan Sala, dels Xiquets de Tarragona. “Quan vas al cinema saps a quina hora comença, i si no ho fa, et queixes. Quan vas a agafar un tren i hi ha un retard, també t’emprenyes. Els castells són iguals. Són un espectacle. Si l’horari marca a les 12, han de començar a les 12″, ha dit Sala. A més, ha manifestat que caldria revisar anualment les diades, “per saber què ha fallat o què s’ha fet bé”, i millorar la diada per l’any següent.
De la zona tradicional a la zona no tradicional
En l’espai del programa on s’enfronten la zona tradicional i la no tradicional, els fets parlen per sí mateixos en l’àmbit dels horaris. L’Ana, de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, ha assegurat que “mai no he anat a un assaig de divendres abans de les 22.30h de la nit“. L’Héctor Montero, dels Castellers de l’Alt Maresme, ha assegurat que “mai no acabem l’assaig general de divendres després de les onze de la nit”.
Tots dos han coincidit en què les places de la zona tradicional estan acostumades a les diades llargues i de moltes hores, però també han manifestat que “entre setmana intentem acabar els assajos abans perquè la canalla ha d’anar a l’escola el dia següent”.