La instrucció, la número 2/2017 i que té nou pàgines, comença recordant els diversos pronunciaments del Tribunal Constitucional contra el referèndum i recorda que qui els contravingui s’exposa a ser jutjat pels delictes de desobediència, amb pena de multa i inhabilitació, de prevaricació, amb pena d’inhabilitació, o de malversació de fons públics, amb penes de fins a vuit anys de presó i 20 d’inhabilitació.
A continuació, recorda diversos preceptes legals que estableixen la dependència funcional dels cossos policials respecte els jutges i els fiscals. Així, cita la Constitució espanyola, la Llei d’Enjudiciament Criminal, la de Forces i Cossos de Seguretat, la del Poder Judicial, i les que regulen cadascun dels cossos policials. Així, la legislació obliga els funcionaris policials al “respecte absolut” a la Constitució i la resta de lleis, així com estableix els principis de jerarquia i subordinació, que passen per sobre de l’obediència deguda en cas d’ordres contràries a la llei. També recorda que han de col·laborar amb l’administració de justícia i “investigar els delictes per descobrir i detenir els presumptes culpables, assegurar les proves del delicte, posant-los a disposició judicial”.
La reunió mantinguda aquest dimarts a la Fiscalia Superior es reproduirà aquest dimecres a cadascuna de les quatre fiscalies provincials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona amb els responsables territorials dels mateixos tres cossos policials.
Es dóna la circumstància que Trapero és un dels alts càrrecs de l’estructura governamental catalana que ha estat advertit pel Tribunal Constitucional a l’entorn de la consulta. El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, ja va dictar divendres passat un ofici, molt similar a la instrucció d’aquest dimarts, en què ordenava els màxims responsables dels Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i la policia espanyola que, en el marc de les seves funcions de policia judicial, elaboressin atestats en “qualsevol actuació d’autoritats, funcionaris públics o de particulars” dirigida a “l’organització del referèndum”. Maza també va ordenar que intervinguessin “els efectes del delicte”, en relació a urnes, paperetes o altres materials.
Maza va remetre aquest escrits al fiscal superior de Catalunya i als quatre fiscals en cap provincials. En l’ofici, el fiscal concloïa que “la falta de competència” de Catalunya per “convocar consultes, fins i no tot no referendàries, que tractin sobre qüestions que afecten l’ordre constituït i el fonament mateix de l’ordre constitucional, és un notori i, indubtablement, de coneixement indiscutible per part de tots aquells que tenen alguna responsabilitat pública”. Per això, afegia que “queda fora de tot dubte la il·legalitat de qualsevol acte dirigit a la celebració del referèndum d’autodeterminació”.
L’ofici de Maza demanava als quatre fiscals en cap provincials que notifiquessin la instrucció general als màxims responsables dels tres cossos policials de cada demarcació “per a la seva remissió a les unitats subordinades”, amb el mateix objectiu.
Cal recordar que després de suspendre la llei del referèndum i el decret de convocatòria, el Tribunal Constitucional va advertir la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, els membres del seu govern, els 947 alcaldes de Catalunya, uns 70 alts càrrecs de l’administració, entre els quals el major Trapero, i els responsables dels mitjans públics catalans TV3 i Catalunya Ràdio.