La refundació d’ERC passaria per crear una gran coalició independentista sense descartar un canvi de sigles.El cap de llista dels republicans, Sergi de los Rios, afirma que la dinàmica general del partit els ha afectat, però també entona el mea culpa. Assegura que durant aquests quatre anys al govern han fet molta feina, però no han sabut posar el segell d’ERC als projectes que han impulsat. Ã?s el cas de l’Anella Verda o les escales mecàniques del Palau de Congressos. Això, diu de los Rios, els ha acabat passant factura a les urnes, fins el punt de no aconseguir representació al consistori. També hi ha tingut a veure la dispersió del vot independentista.El número 1 dels republicans explica que s’obre per a ells un període de profunda reflexió, amb una necessària refundació del partit, que s’ha d’obrir a més sensibilitats. De los Rios creu que seria una mala notícia per a la ciutat un pacte entre CIU i PP i tem que ja s’estigui cuinant a Barcelona. Mentrestant, l’executiva d’ERC ha dimitit a nivell català i estarà en funcions fins al Congrés de l’octubre.El 17 de setembre escolliran la figura del nou president i del nou secretari general i, finalment, l’1 d’octubre es farà el congrés nacional.Iniciativa preocupada per un possible pacte entre CiU i PPArga Sentís es mostra preocupada per la possible formació d’un govern de dretes a la ciutat de Tarragona.La cap de llista d’Iniciativa per Catalunya-Verds i futura regidora al consistori assegura que s’ha quedat amb una sensació agredolça després del 22M.D’una banda, satisfeta per la recuperació de la representació a l’Ajuntament i, de l’altra, amoïnada per la forta pujada del PP. Arga Sentís situa la seva oposició a les retallades, la lluita per la igualtat i per una democràcia més participativa com les claus de l’èxit dels ecosocialistes en aquests comicis.No amaguen que algun sector dels anomenats Â?indignatsÂ? es pot haver sentit identificat amb punts del seu ideari.Sentís veu molt negatiu per la ciutat un pacte CIU-PP. ICV també es mostra preocupada per la forta abstenció, malgrat la crisi i la crispació social.