L’Agulla del Mèdol té una ‘germana bessona’ anomenada la “Pyràmide”. Està situada prop del jaciment arqueològic de Glanum, a la ciutat francesa de Saint-Rémy-de-Provence. Les dues tenen forma d’espadat i són vestigis d’antigues canteres romanes. Glanum, de fet, es va expandir sota influència grega abans de convertir-se en ciutat romana.
I no només això, les similituds entre les dues agulles van molt més enllà, els dos pinacles de pedra eren de titularitat privada fins no fa gaire, i ara estan en mans públiques.
La “Pyràmide”, juntament amb el mas on es troba, va ser propietat de Lolo Mauron fins que l’ajuntament de Saint-Rémy va acceptar el seu llegat. El municipi compleix la voluntat de Mauron, que va morir l’agost de 2023. El seu espai continuarà sent visitable en el futur, com també ho és aquest estiu la pedrera del Mèdol. Ho explica a Tarragona Ràdio Lionel Hacquard, president de l’associació Les Amis du mas de la Pyramide.
Com la del Mèdol, la de Saint-Rémy també va ser objecte d’estudi per part de l’arquitecte i arqueòleg, Jean-Louis Paillet, ja jubilat va dirigir l’anàlisi científic d’aquest monument de 22 metres d’alçada, un parell més que l’Agulla del Mèdol, que en té 20 contant els quatre que de sota terra.
El monòlit s’aixeca al “Mas de La Pyràmide”, una antiga masia/museu molt peculiar. A la seva base també s’hi han trobat residus de tall, com els descoberts a l’Agulla.
Segons les conclusions de Paillet, a diferència del Mèdol, l’estructura no seria el resultat visible del buidatge de la pedrera, sinó que les pedres s’hi haurien apilat com a punt de suport per la “corretja” amb què s’extreien els blocs. En realitat, es tracta d’una “laisse de carrière”. És a dir, una prominència rocosa que va créixer per excavació progressiva, a mesura que la pedrera s’excavava.
En una entrevista a Tarragona Ràdio, l’encara directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), Mònica Borrell, parla de la singularitat de la semblança entre les dues agulles. Diu que té curiositat per conèixer la de França, i veu amb bons ulls un apropament entre les dues.
La del Mèdol és la “pedrera romana més gran del nord-est peninsular”, segons els investigadors Jordi López i Anna Gutiérrez, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC-CERCA), que van ser els codirectors de les prospeccions i excavacions que s’hi van dur a terme entre els anys 2011 i 2013. López explica que hi ha diferents teories sobre perquè es va deixar l’Agulla del Mèdol enmig de la cantera, i cap de clara.
Des que el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) va assumir fa pocs mesos la gestió del Mèdol, després de la cessió per part d’Abertis, i aquest estiu s’han recuperat les visites, sense accedir per ara al Clot i a l’Agulla. Els investigadors confien que això permeti que en un futur es puguin reprendre les excavacions d’un jaciment amb un gran potencial, com ho ha detallat Anna Gutiérrez.
L’Agulla del Mèdol i la “Pyràmide” són dos llocs excepcionals a nivell d’Europa. No hi ha res semblant, excepte una tercera possible “germana bessona” en forma de monòlit situat a prop de l’anomenada “Orella de Dionís”, a les pedreres de Siracusa, a Sicília. S’erigeix a la part nord del parc arqueològic de la Neàpolis, on s’hi troben aquestes pedreres actives en època grega i romana, d’on s’extreien blocs per a temples i monuments, com en el cas de Tarraco i Glanum.
- Mònica Borrell: “La Necròpolis serà un projecte que connectarà el patrimoni amb el barri i la ciutat”
- El Nàstic guanya en un partit de llums i ombres (2-1)
- Crema un foc entre Bonavista i Camp Clar
- Més de 30.000 persones s’estan beneficiant de l’increment del salari mínim a Tarragona
- Els Càmpings de Tarragona Ciutat tornen a sumar-se a les festes de Santa Tecla