L’aposta del Port de Tarragona per esdevenir hub logístic d’eòlica marina esdevé un «projecte de país». El Govern i l’Institut Català d’Energia donen suport a la iniciativa portuària, en una visita de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque. Tarragona s’erigeix com “la millor ubicació estratègica”, tot i competir amb altres port de l’Estat.

La consellera Paneque parla, en general i com a país, d’una “nova revolució industrial verda” és un “repte colossal que caldrà encarar amb el màxim respecte cap al medi ambient” i amb consens amb un territori “que haurà de sacrificar un 2% de l’espai”. Recorda que la dependència energètica externa té un factura “de 10.000 milions d’euros l’any”. En la seva visita a Tarragona ha oficialitzat el suport del Govern a una iniciativa que ara esdevé “projecte de país”, per a ser referents a Espanya i a Europa. “Si és bo per Tarragona és bo per Catalunya”, afirma la consellera Paneque, que afegeix que “el Port és una infraestructura crucial per a Catalunya”.

Construcció, muntatge i transport dels aerogeneradors marins flotants

El Port de Tarragona vol ser el node per la construcció, muntatge i transport dels aerogeneradors marins flotants dels futurs parcs eòlics de la Mediterrània Occidental. El pilar fonamental de l’estratègia és la construcció de la segona fase del moll de Balears, amb una inversió de 75 milions, que sumarà 19 hectàrees. Es preveu que les obres comencin el 2026 i el 2028 ja estiguin finalitzades. Pel que fa al contradic, estarà operatiu a finals de 2030.

Pel president del Port, Santiago Castellà, “estem a menys de 48 hores per mar del sud de França, Sardenya, Sicília, del futur parc Tramuntana de Roses, i del que es farà al Golf de Lleó”. Castellà té clar que el Port ha d’apostar per “l’economia blava sent un Port Verd”. Tarragona competeix pel hub amb altres ports de l’Estat, “com el d’A Corunya”, però qui decidirà, diu Castellà “seran les empreses operadores”. En aquest sentit, afirma que ja han mantingut contactes “amb una vintena, i amb 8 ja hi ha acords”.

De fet, el proper 10 d’octubre es durà a terme una jornada amb agents públics i privats, que ja té confirmada la ponència del CEO de WindEurope, la principal associació empresarial del sector eòlic.

Punt d’inflexió amb grans oportunitats

Anna Camps, directora de l’Institut Català d’Energia ha desplegat l’aposta de país del PLEMCAT, que situa 19 zones estratègiques de gran potencial eòlic al litoral estatal com els projectes mencionats, i entre els quals no està el nostre liitoral. A Catalunya estem en “un punt d’inflexió” amb grans oportunitats que cal aprofitar, perquè Europa ens porta anys d’avantatge.

El Port, recorda Castellà, reserva 19 hectàrees de la futura ampliació del Moll de Balears per impulsar el nou clúster, així com un espai del contradic de Ponent, amb dos nous molls auxiliars. A banda de tot el que implica la Zona d’Activitats Logístiques, la ZAL.

Un dels avantatges competitius són els espais disponibles, a diferència del Port de Barcelona, amb molls amb alta capacitat de càrrega, i calats de 23 metres, que permeten fer el muntatge de les estructures flotants.

A més, la seva proximitat als futurs parcs eòlics flotants de la Mediterrània afegeix un valor estratègic i destaca en una regió amb poques alternatives similars, com ho ha explicat Genoveva Climent, directora Comercial i de Desenvolupament de Negoci del Port. La idea, ha dit Climent, “és muntar aquí les estructures del futurs prototips”, i esdevenir en un futur “base estable” i hub tecnològic permanent.