L’Arxiu Municipal inaugura aquest dimecres una exposició sobre el barraquisme a Tarragona. La mostra vol ser una reflexió sobre aquesta realitat present a la ciutat fa mig segle.
L’assentament industrial i el desenvolupament turístic a Tarragona a partir dels seixanta van provocar un fort i constant corrent immigratori. En quatre anys, entre 1960 i 1964, la ciutat registra un augment del 20% d’habitants i passa a sumar-ne 52.000. Una cinquena part de la població era nouvinguda. L’oferta de treball era suficient però la manca de serveis bàsics i la impossibilitat de trobar un habitatge mínimament assequible va desencadenar amb el que avui dia coneixem com a barraquisme. Urbanísticament, els nuclis de barraques es van situar en zones perifèriques allunyades del casc urbà i amb una absència absoluta de serveis.
L’any 1964 la ciutats registrava 404 barraques, agrupades en 10 nuclis. Hi vivien 1.894 persones, el 3,64% de la població. Aquests habitacles eren de dimensions molt reduïdes, generalment d’un sol espai i construïdes pels seus residents amb materials barats o aprofitant deixalles, bàsicament totxo, fusta o canyes. La gran majoria dels nouvinguts procedien d’Andalusia i eren originaris de zones rurals de les províncies de Córdoba i Jaén. En bona part arribaven jornalers del món rural. Un 77%, declarava que treballaven com a peons. L’oferta de treball pels homes sorgirà principalment de l’àmbit portuari i ferroviari, així com d’algunes indústries químiques. Les dones, a més a més del servei domèstic, van treballar com a operàries en algunes fàbriques. El barraquisme no desapareixerà fins a inicis dels anys setanta.
L’exposició restarà oberta fins el 28 d’octubre, després es traslladarà de forma itinerants pels centres cívics de la ciutat.