L’associació TECNIO, que representa una setantena de grups de recerca universitaris i de centres de recerca CERCA i CSIC, demana més finançament a les administracions per fer un “salt” en el camp de la transferència de coneixement a Catalunya. El president de l’entitat, Santiago Royo, ha explicat a l’ACN que és un sector que “no acaba de fer el salt. Fa 20 anys estàvem en un lloc semblant”. “Ens costa aconseguir suport institucional prou decidit”, ha assenyalat. Aquest dimarts se celebra el congrés TECNIO 2025 a Reus amb més de 200 professionals de l’ecosistema. Catedràtics de la URV com Francesc Medina o Begoña Muguerza avisen que Catalunya està a la “cua” de la innovació i demanen “canvis” per impulsar la transferència.

Les instal·lacions de firaReus han acollit aquest dijous el congrés anual de l’associació TECNIO. L’entitat engloba els grups i centres de recerca acreditats per l’Agència de Competitivitat de l’Empresa de Catalunya (ACCIÓ) amb el segell TECNIO. Actualment, hi ha 80 spin-offs creades a partir de tecnologies procedents d’agents amb aquesta certificació.

La trobada ha servit per reclamar més suport per part de les institucions a aquest ecosistema. El president de l’associació ha lamentat que “fa 20 anys no estàvem en un lloc tan diferent” a l’actual. “Tothom reconeix que s’ha de transferir el coneixement que es genera als sistemes de recerca cap a les empreses, però no acabem d’aconseguir fer el salt”, ha apuntat. “Tenim pràcticament 140 milions invertits en els últims cinc anys per empreses directament en agents, en grups tècnics grups TECNIO, però ens costa aconseguir un suport institucional prou decidit”, ha afegit.

En aquest sentit, Royo ha demanat “una millor capacitat de finançament”. “Falten recursos”, ha insistit. “Les línies de suport que tenim ara per a projectes entre empreses i centres de recerca són molt limitades”, afirmen des de TECNIO. La principal és el programa Nuclis R+D i una vintena de “bons projectes” a Catalunya es queden sense finançar “perquè no hi ha prou diners”, explica Royo.

Els catedràtics de la URV demanen canvis

El president de TECNIO ha comentat que al Camp de Tarragona hi ha un “ecosistema molt potent” pel que fa a la transferència de coneixement al voltant de la URV. “Ha sabut fer ponts de treball que no són tan evidents en la resta del territori”, ha assenyalat. “Aquí estem treballant centres tecnològics, universitats i ajuntaments en determinats projectes de manera col·laborativa i molt positiva”, ha afegit.

Dos catedràtics de la URV, Francesc Medina o Begoña Muguerza, que fan transferència del coneixement i que han participat del congrés, han avisat que Europa, l’estat espanyol i Catalunya es troben a la “cua” de la innovació. Per això, Muguerza demana un “canvi de mentalitat” en els investigadors i Medina “incentius”. Tots dos recorden que tenen sous públics i que dins la seva tasca a la universitat, aquesta és “important”.

Medina és professor del Departament d’Enginyeria Química de la URV i director del centre TECNIO AMIC. Ara treballa amb l’empresa Sorigué en dos projectes. D’una banda, la generació d’hidrogen renovable a partir de bioresidus, i de l’altra, en la transforació de residus plàstics en combustibles. Tot i que reconeix que la transferència de coneixement és un “procés lent”, destaca que la feina dels catedràtics no és només la docència i la recerca, sinó que també que aquest coneixement arribi a la societat.

Medina diu que calen “incentius” per “moure els investigadors una mica de la seva zona de confort i interactuar molt més amb les empreses” per fer aquesta transferència de coneixement.

Muguerza és professora del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la RV i responsable del grup d’investigació de nutrigenòmica de la mateixa universitat. Explica que és un cas “atípic” perquè després de treballar a l’empresa privada, al sector de l’alimentació, es va incorporar a la URV el 2010. Recentment, han creat una nova spin-off basada en el desenvolupament d’ingredients funcionals, és a dir, que tinguin algun tipus de “benefici” per la salut o el benestar.

La catedràtica subratlla que cal un “canvi de mentalitat” per part dels investigadors. Comenta que quan treballava a l’empresa privada i contactava amb grups de recerca, detectava una “passivitat” per part d’alguns d’ells. “Simplement deien ‘això és el que investigo, a veure si t’interessa’. Nosaltres el que fem amb les empreses és preguntar què necessiten”. Indica que cal “canviar la pregunta, la relació amb les empreses”. “Cal posar recursos a allò que realment els interessa a les empreses”, conclou.