Tot dependrà de l’actitud i l’esperit amb el que flanquegeu la porta del Tinglado 1 del Moll de Costa, però parlen, i tant que parlen!
‘Lo que dicen las piedras’ es pot visitar encara fins el 31 d’agost, i és una molt bona oportunitat per reconnectar amb la natura i amb la nostra pròpia essència, “les pedres parlen de nosaltres, són el nostre reflex, ens sustenten”, com explica l’artista, pintora i escultora en una entrevista a l’Obert per Vacances, de Tarragona Ràdio i la Xarxa.
Nu Díaz: “Les pedres parlen de nosaltres, són el nostre reflex, ens sustenten”
Díaz té una sensibilitat especial, això és nota al cap de pocs segons de parlar amb ella. I la seva obra no podia ser diferent. A priori, sabem que anem a cercar una reflexió sobre la relació entre la natura, l’ésser humà i l’art mitjançant les pedres. Però l’experiència ens porta de ple als orígens, com un sotrac a l’ànima.
Una de les peces està feta amb pedres de les Columbretes, “on les emocions afloren”. Nu Díaz fa cinc anys que les recull quan es desprenen de l’arxipèlag i arriben a la costa de Benicarló, on té l’estudi. Convida l’espectador, els visitants de la mostra, a que “les trepitgin descalços o fins i tot s’hi estirin com en una catifa, perquè et treuen les emocions. És una peça de descàrrec”.
Díaz: “Que les trepitgin descalços o fins i tot s’hi estirin, perquè et treuen les emocions. És una peça de descàrrec”
Portem molt anys desconnectats de la natura, i les xarxes no ens ajuden. “Hem de tornar a la natura per entendre d’ella tot el que hem oblidat. Cal deixar la ment de costat, i entrar a caminar, trepitjar la terra, les pedres, tocar-les, per a connectar-nos. Perquè la natura ens equilibra i ens connecta amb nosaltres mateixos”.
Díaz: “Hem de tornar a la natura per entendre d’ella tot el que hem oblidat. Cal deixar la ment de costat, i entrar a caminar, trepitjar la terra, les pedres, tocar-les, per a connectar-nos. Perquè la natura ens equilibra i ens connecta amb nosaltres mateixos”
Les pedres van trepitjar la terra abans que nosaltres, i les seves textures, colors i volums, ens ho recorden. I quan ens parlen, ho fan en un llenguatge mil·lenari, que penetra l’ànima sense descodificadors, com el bon art, com la bona música.
Com ella mateixa afirma, “l’exposició és, en essència, una invitació a caminar a poc a poc i a contemplar les pedres que ens trobem al nostre pas per a descobrir el seu llenguatge”.
La mostra ja va passar MUCBE de Benicarló, un antic convent Franciscà, també es va poder veure a l’Antic Molí de Cèsar Martinell a Ulldecona i el seu tercer destí, abans de Tarragona, va ser la Casa de la Moneda de Segovia. A cada lloc s’hi han afegit peces noves, i les de Tarragona us permetran, en el seu conjunt, sentir el seu llenguatge. Les podeu tocar, però abans de fer-ho “demaneu permís a la natura”.
Les formacions geològiques de Díaz també tenen, doncs, el seu reflex tarragoní, amb peces inspirades en el mar. Reconeix que la ciutat de Tarragona la va enamorar quan la va trepitjar. Però també les muntanyes que ens envolten, que també l’han inspirat per fer una gran dibuix gairebé de punta a punta del Tinglado; una gran serralada gairebé onírica.
La mostra també té alguna vinculació amb la dansa, que ella practica quan agafa el pinzell, o la branca d’un xiprer amb la que també ha dibuixat.
Quan entreu, a mà esquerra, veureu una biblioteca de pedres, conteu els volums que té i entendreu que la numerologia també ens interpel·la darrere l’art de Nu Díez.
- Es reobre la circulació de vehicles i el carril bici del passeig marítim Rafael de Casanova
- El Club de Volei Sant Pere i Sant Pau fa història i llança una campanya de socis sense precedents
- La Guàrdia Urbana posa en marxa un dispositiu per controlar els possibles actes incívics al Bosc de la Marquesa
- Marina Picó s’incorpora al projecte de Lliga Femenina 2
- Les festes de Sant Magí enceten els dies forts