L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica planteja crear dues rutes arqueològiques a Meranges, a la Cerdanya,
per donar a conèixer els jaciments d’alta muntanya i el paisatge cultural que els envolta.
Una de les propostes, ja en fase de desenvolupament, connectarà el jaciment romà del Coll de Molleres, a 2.500 metres, amb altres elements patrimonials d’interès a l’entorn del llac de Malniu. La segona, encara en estudi, se centra en la vall del Duran, on s’ha documentat un possible assentament ramader de l’edat del bronze que podria omplir un buit historiogràfic d’aquest període en l’arqueologia d’alta muntanya.

La primera ruta, més avançada, resseguirà part de l’itinerari que puja al Puigpedrós i vincularà els jaciments de Coll de Molleres I i II amb un tercer punt d’interès a l’Estany Sec, a prop del refugi de Malniu.
Aquest estiu ja s’hi han dut a terme treballs d’adequació del camí d’accés i s’hi ha construït una plataforma d’observació per millorar l’experiència de visita, alhora que se’n garanteix la conservació evitant l’accés directe a l’interior de les estructures.
La segona proposta de ruta, a la vall del Duran, es troba encara en fase d’estudi i pendent de consolidació científica. Els investigadors treballen per confirmar les datacions i la funcionalitat exacta del jaciment de Duran II, situat a 2.300 metres d’altitud, a partir de les troballes de les darreres campanyes arqueològiques.

Segons el director de l’ICAC, Josep Maria Palet, la campanya ha estat “molt positiva”, ja que ha permès recuperar abundant ceràmica prehistòrica amb decoracions de cordons, un material coherent amb les datacions apuntades en els primers sondejos.

La responsable de la unitat de transferència i impacte social de l’ICAC, Marta Flórez, subratlla la importància de convertir el coneixement científic en recursos culturals que contribueixin al desenvolupament sostenible i a donar a conèixer el patrimoni de muntanya.

L’ICAC planteja instal·lar una senyalització minimalista que incorpori diferents punts d’interpretació del paisatge i permeti explicar la relació històrica entre l’activitat humana i aquesta zona altimontana.