Una recerca liderada per Adriana Linares, investigadora predoctoral de la Universitat Rovira i Virgili i l’Institut Català de Paleontologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), ha desenvolupat una nova metodologia per digitalitzar els fòssils de caràcter molt fràgil sense interferir en la conservació. Alhora, aquest protocol permet potenciar l’estudi científic, l’accés obert i la divulgació.

El treball, publicat a la revista Geoheritage i amb la participació d’un ampli equip investigador i tècnic del centre, se centra en restes de petites dimensions conservades en sediments tous i inestables del jaciment del Camp dels Ninots, situat a Caldes de Malavella (Girona). El protocol estableix una metodologia per decidir, en cada cas, com intervenir de manera no invasiva, minimitzant riscos i optimitzant recursos, i facilita la generació de models 3D que afavoreixen la ciència oberta i la transferència del coneixement.

Un mètode per intervenir menys i conservar millor

El punt de partida de l’estudi és una dificultat recurrent al Camp dels Ninots: molts fòssils de petits vertebrats es conserven en lutites, uns sediments tous i altament inestables que poden trencar-se amb facilitat durant l’extracció o la preparació. Sovint es tracta d’exemplars de petites dimensions preservats en connexió anatòmica, és a dir, amb els ossos en la seva posició original. Aquesta combinació de fragilitat del suport i integritat de l’esquelet fa que qualsevol intervenció pugui provocar perdre informació clau, ja sigui per fractura del bloc sedimentari o per la desarticulació de les restes.

Per fer front a aquest repte, l’equip ha desenvolupat un protocol de decisió basat en l’avaluació prèvia de factors com la mida del fòssil, el seu estat de conservació, el grau d’exposició i el tipus de sediment. En conjunt, es tracta d’una estratègia que permet adaptar la tecnologia a cada situació concreta, optimitzar els recursos i garantir la conservació del patrimoni.

“Un dels aspectes clau del protocol és que ens permet decidir abans d’intervenir”, explica Adriana Linares. “Hem combinat diferents tècniques i infraestructures, com el TAC a l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona, la microtomografia als laboratoris del CENIEH i els escàners de superfície de l’IPHES-CERCA, per adaptar-nos a cada tipus de fòssil i garantir la millor estratègia en cada cas”.

De la recerca a la transferència del coneixement

Un dels aspectes més rellevants del protocol és la seva contribució a la ciència. Els models digitals generats es poden dipositar en repositoris en accés obert, fet que permet que la comunitat científica internacional hi pugui accedir, analitzar-los i reutilitzar-los sense necessitat de manipular els exemplars originals. Això no només multiplica les possibilitats d’estudi, sinó que també garanteix la preservació a llarg termini del material.

Més enllà de la recerca, aquests models tridimensionals obren noves possibilitats en l’àmbit de la divulgació i l’educació. Les rèpliques digitals permeten generar continguts interactius, visualitzacions en entorns virtuals o materials didàctics adaptats a diferents nivells educatius. A més, a partir dels models 3D es poden produir còpies físiques exactes dels fòssils, manipulables i accessibles, que poden ser utilitzades en activitats educatives sense posar en risc els originals.

El Camp dels Ninots, un jaciment de referència

El Camp dels Ninots, situat a Caldes de Malavella, és un dels jaciments paleontològics més importants del Pliocè europeu. Format dins el cràter d’un antic mar volcànic, conserva un registre excepcional de fauna i flora en un estat de preservació extraordinari, amb nombrosos esquelets complets i en connexió anatòmica. Aquesta singularitat, reconeguda amb la seva declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 2015, el converteix en un laboratori natural de primer ordre per a l’estudi dels ecosistemes del passat.