La troballa és del tot excepcional, i podria aportar llum en la interpretació de l’evolució d’aquesta extinta espècie en el passat. Ara per ara, es desconeix si l’extinció d’aquests animals va ser de cop, o gradual.
S’ha localitzat en els treballs arqueològics previs a l’inici de les obres del futur Pavelló i la residència d’Estudiants de la URV. Segons els responsables de la construcció, la troballa no hauria d’endarrerir en excés l’execució dels treballs, pressupostats en 12 milions d’euros.
Un equip de paleontòlegs s’han desplaçat a la zona per estudiar l’exemplar abans de la seva extracció. La recuperació anirà a càrrec d’un equip multidisciplinari d’experts del Mirador de Cretaci, el jaciment museïtzat més gran d’Europa, situat a Coll de Nargó.
Mireia Laudino, cap del grup d’investigació del Mesozoic del centre, ha assegurat en declaracions a Tarragona Ràdio que caldrà seguir excavant fins a descartat del tot que hi hagi altres exemplars.
L’experta en el cretaci ha recordat que els jaciments d’ous de dinosaures són molt escassos a Europa. A més, ha afegit que si l’ou del Sant Jordi conserva encara l’embrió a dins, això obria les portes al seu estudi i convertiria Tarragona en un referent a nivell mundial.
La datació ha anat a càrrec de paleontòlegs de l’IPHES. Un dels investigadors, Josep Vallverdú, detalla que podria datar d’entre 145 a 66 milions d’anys.
Al centre de Coll de Nargó es conserva la posta d’ous de dinosaure més gran recuperada a Europa. Laudino ha detallat que no és gens habitual localitzar un ou en tant bones condicions, com l’exemplar tarragoní.
La troballa ja ha estat comunicada al Departament de Cultura de la Generalitat i a l’Ajuntament de Tarragona.