L’alpinista, càmera d’altura i fotògraf Luis Miguel Soriano estrena la 19ena edició del Cicle de Muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins el 26 de març l’Auditori de Pere Martell acull projeccions i conferències amb referents de l’alpinisme, l’escalada i el cinema de muntanya, sota el lema “La força del paisatge”.
Luis Miguel Soriano porta dues propostes, la mostra “Entre llums i ombres” al Patí de la Diputació, i la projecció i conferència “Muntanyes a través d’una càmera”.
Ha acompanyat l’alpinista Carlos Soria en nombroses expedicions i l’ha filmat al cim de tres vuitmils: l’Annapurna, el Kangchenjunga i el Manaslu.
Destaca l’última muntanya, on Soria va coronar el cim amb 86 anys, l’any passat, convertint-se en la persona de més edat en assolir un sostre de més de 8.000 metres. En una entrevista al Pont de Mahoma de Tarragona Ràdio, diu que “no eren molts conscients que estiguessin batent cap record, i tampoc era l’objectiu de l’expedició”.
Sobre el Manalsu amb Carlos Soria: “no eren molts conscients que estiguessin batent cap record, i tampoc era l’objectiu de l’expedició”
En tres dècades d’expedicions com a càmera i guia ha fet de tot, fins i tot filmar un astronauta rus, Sergey Ryazanskiy, al sostre del món, a l’Everest.
El 2025 va ser per ell un any molt frenètic, reconeix que “tot té un preu a la vida”, però està molt acostumat, i “amb la ITV del cotxe sempre passada per si et criden per marxar d’expedició”.
Al febrer era a l’Aconcagua amb Carlos Soria. Sempre dic que amb ell no hi ha expedicions normals. Hi ha història viva. I al cap de poc, “primavera a l’Everest, rodant el documental amb l’equip rus i en Sergey Ryazanskiy, el primer astronauta que ha trepitjat el sostre del món després d’haver passejat per l’espai”. Un home que “ha vist la Terra des de fora i que després la mira des del seu punt més alt. A l’Everest hi havia una simbologia molt forta”, i després encara va anar a la Serralada Blanca, al Pakistan, i al Manaslu.
Amb en Carlos “fa molts anys que caminem plegats. Però el Manaslu va ser especial. Ell, amb 86 anys. Tornava a una muntanya que havia trepitjat el 73 i el 75. Cinquanta anys després”. No era només una ascensió: “era un homenatge als companys, als que hi són i als que no hi són. A Sama Gaon ens coneixen, ens abracen, ens sentim part d’alguna cosa que va més enllà de l’alpinisme”.
El Manaslu “era un homenatge als companys, als que hi són i als que no hi són. A Sama gaon ens coneixen, ens abracen, ens sentim part d’alguna cosa que va més enllà de l’alpinisme”
Defensa que “no es pot entendre el paisatge natural sense el paisatge humà”, com el que ens van trobar al petit poble als peus del Manaslu, Sama gaon.
La pujada va ser ràpida, gairebé quirúrgica. “Deu dies d’aclimatació al Khumbu, i després dormir al camp 1, pujar al 2, tres hores al 3, descansar una mica i a les 4:30 cap al cim, saltant-nos el camp 4”. El Carlos sempre pateix a la baixada, amb el record del Dhaulagiri, “on es va trencar la tíbia i el peroné”, però amb una dignitat i una serenor que impressionen.
Jo em considero minimalista. La vida m’ha anat despullant de moltes coses. Sempre vaig lleuger. Prefereixo portar una sola càmera —treure-li tot el suc— i dos cossos Micro 4/3 ben coneguts. A vuit mil metres, quan treus la càmera, es congela tot. Les bateries, els mecanismes… i també els dits. Has de decidir ràpid, disparar ràpid, sentir abans que pensar.
“Sí, també pinto aquarel·les. És una altra manera de mirar, ancestral. Més lenta. Més íntima”. Com quan presenta “Llums i ombres de muntanya” o “Muntanyes a través d’una càmera”. Al final tot parla del mateix: “de com la llum transforma el paisatge i també les persones”.
Diuen que a les expedicions és el primer que surt del sac i de la tenda. “Potser és veritat. La llum no espera. I si vols fotografiar aquell instant únic, has d’estar preparat abans que el món desperti”.
“El que més pesa no és l’equip, sinó la responsabilitat i el treball mental d’anticipar-se a l’acció per captar el moment exacte al cim”
Viu en un poble de la província de Segòvia, al peu de la serra. “Surto corrent des de casa, pujo cap a la muntanya. M’escapo sempre que puc a Gredos, a Guadarrama, al Pirineu, als Pics d’Europa. Necessito aquesta connexió constant. No sé viure d’esquena a l’horitzó”.
Doble cita en l’estrena del cicle
La inauguració de l’exposició tindrà lloc a les 17 h al Pati del Palau de la Diputació, i la conferència, a les 19 h a l’auditori de Pere Martell. Pau Salas, coordinador i l’ànima del cicle.
El 26 de febrer es projectarà Via Sedna, sobre una expedició femenina a l’Àrtic fins a Groenlàndia. El 5 de març, Llibertat Estel Parés oferirà la xerrada Vertigen. El 12 de març es podran veure The Last Expedition, dedicada a Wanda Rutkiewicz, i el curt Connecting Tre Cime. El 19 de març, Cecilia Buil presentarà Motivades, 25 anys d’escalada femenina, i el 26 de març clourà el cicle Aymar Navarro amb From the north to the north.
El Pont de Mahoma
Podem parlar de la muntanya des de primera línia de mar perquè tenim els experts necessaris. Coneix la darrera hora de tots els esports de muntanya de la mà dels millors escaladors i alpinistes del país. El Pont de Mahoma és el teu programa de referència!
