Corria el minut 25 de partit quan Maddy Gobeil va haver de retirar-se de la pista. En la lluita per una pilota, l’escorta canadenca va rebre un cop a la cara que li va provocar un tall a la cella que va necessitar cinc punts de sutura. Gobeil, que fins aleshores era la millor jugadora de l’equip sumant 15 punts, va deixar les seves companyes òrfenes del referent ofensiu d’un matx que, al final, el TGN Bàsquet va acabar perdent a la pista del potent Romakuruma UE Mataró (72-54).

Un parell de dies després d’aquell partit, Gobeil, amb els cinc punts a la cella i un blau incipient a la zona, ja volia entrenar. No semblava preocupada per aquella ferida i comentava, amb un somriure d’orella a orella, que no era la primera vegada que això li passava, tot assenyalant una cicatriu a l’altra cella (tot i que una mica més petita que la d’ara) que es va fer jugant al Canadà després de rebre un cop de colze d’una rival.

Mentre explicava tot això, Gobeil s’emprovava l’embenatge que hauria de lluir per jugar el pròxim partit, que era a casa contra el Siroko Gijón. Gobeil va sortir en el cinc inicial, amb una protecció a la cella que li envoltava el cap. A la mitja part ja se l’havia tret perquè li molestava, jugant a partir d’aleshores amb la cella protegida amb el mínim indispensable: tot just un apòsit i una gasa.

Maddy va jugar com si no tingués cap ferida, atacant amb força, sense defugir el contacte en cap moment, tampoc en defensa. Va acabar sent la màxima encistelladora del TGN Bàsquet, amb 16 punts. «Jugar fort és part de la meva identitat com a jugadora. Sempre vull donar el 100% a la pista», diu Gobeil, que tot seguit afegeix quelcom que serveix per entendre la seva mentalitat de lluitadora en aquest esport: «El bàsquet és un joc de sacrifici, i sempre he estat disposada a arriscar la meva integritat física en favor de l’equip. Aportar aquest nivell d’intensitat i competitivitat és una cosa natural per a mi i de la qual em sento molt orgullosa».

Quarta màxima anotadora de la lliga

Aquell dia contra el Gijón, Gobeil va ser la tercera màxima encistelladora del partit, just per darrere de dues rivals, Russell (23 punts) i García Peces (18). De fet, Merissa Melanie Russell és la màxima anotadora, no només del Grup B (on juga el TGN Bàsquet), sinó de tota la Lliga Femenina 2, amb una mitjana de 17,8 punts per partit. Gobeil és la quarta (del Grup B), amb una mitjana de 14,8 punts per partit (33% triples, 48% tirs de dos i 80% tirs lliures).

Gobeil va arribar al TGN Bàsquet per substituir la baixa d’una compatriota seva, MacKeely Shantz, que en el primer partit oficial de la temporada, a la Lliga Catalana Femenina 2, va recaure de la seva lesió al genoll. Shantz és una aler i Gobeil, que va venir en el seu lloc, és escorta. Així i tot, les seves prestacions, sobretot en l’anotació, han superat les expectatives.

«Quan vaig fitxar pel TGN Bàsquet no sabia què esperar, sincerament, perquè no havia jugat mai a Espanya. En tot cas, no estava pensant en les meves estadístiques personals ni en convertir-me en una de les millors anotadores de la competició. La meva mentalitat sempre ha estat la de creure que els resultats arriben si et concentres en la feina que fas. Tot això prové de la meva etapa universitària. Es tracta de millorar cada dia i preocupar-me per allò que puc controlar. El meu objectiu era, simplement, treballar fort, adaptar-me i ajudar l’equip. El meu rendiment ha estat una conseqüència natural de tot això», diu.

Malgrat els bons números, l’escorta canadenca assegura que encara pot jugar millor i anotar més punts: «Estic convençuda que puc millorar les meves estadístiques. Ara, m’estic adaptant a l’estil de joc d’aquí, que és diferent del Canadà. Sé que soc capaç de tirar amb un percentatge d’encert més alt. A mesura que passin els mesos, podreu veure una millor versió de mi a la lliga», diu.

Gobeil és una jugadora d’un físic imponent. És forta i ràpida. Tot i que destaca en atac, no és gens fàcil superar-la en defensa perquè té uns molt bons desplaçaments laterals. De fet, és la segona millor jugadora del Grup B de Lliga Femenina 2 pel que fa a la recuperació de pilotes, un total de 2,5 per partit. Malgrat això, Maddy creu que encara ha de millorar molt en defensa: «Soc conscient que puc ser més consistent defensivament parlant. Estic decidida a millorar defensivament», diu.

L’escorta canadenca també fa referència a un dels principals problemes de l’equip, les pèrdues de pilota. El TGN Bàsquet és l’equip que més en perd de tota la lliga (incloent-hi els dos grups, A i B), amb una mitjana de 20,3 per partit (el segon de tota la lliga és el Móstoles, amb 18,9). Gobeil és la novena jugadora de tot el Grup B que més en perd, amb una mitjana de 3,1. «Vull millorar la meva capacitat de protegir la pilota. Les pèrdues de pilota han estat un problema per a l’equip fins ara i crec que, a títol personal, puc millorar aquest apartat per ajudar l’equip», diu.

Precisament, les pèrdues de pilota han estat el taló d’Aquil·les del TGN Bàsquet en aquest inici de temporada. Un problema que ha estat el causant de més d’una derrota de les tarragonines. El cas més clar i recent, el de la setmana passada a la pista de l’Ibaizabal.

Gobeil, competitiva com és, té fam de victòries, i per això vol minimitzar un aspecte tan negatiu com les pèrdues de pilota i que han estat un llast per l’equip. «Em sento bé dins l’equip, però tinc ganes de començar a guanyar partits. Crec que l’equip té prou talent per competir amb els altres rivals i sé que, si continuem treballant com ho fem, els resultats acabaran arribant. Faré tot el que estigui al meu abast per ajudar l’equip a guanyar partits».