powered by Advanced iFrame. Get the Pro version on CodeCanyon.

El periodista Manel Alías s’acomiada de la corresponsalia de TV3 i Catalunya Ràdio a Rússia, després de set anys d’intens treball. El berguedà ha recollit la seva experiència en el llibre “Rússia, l’escenari més gran del món”, on parla d’anècdotes, cròniques quotidianes i vivències personals.

En aquests anys, Alías ha cobert la duresa del règim de Putin en la guerra d’Ucraïna, la crisi de la Covid-19 o la intervenció russa a Síria. Però Alías creu que les petites històries anònimes són les que millor il·lustren la realitat del país més gran del món. En aquesta entrevista amb Districte Zero les comparteix amb nosaltres:

A continuació us deixem unes quantes declaracions de l’entrevista:

“Ha estat una època interessant i els anys més durs de Putin. El 2015 vaig estar a Bielorússia i aquesta última vegada no em van deixar entrar a cobrir les eleccions. Rússia i voltants ha empitjorat molt pel que fa a diversos drets i informació”.

“És un territori molt interessant. L’últim viatge va ser la zona més freda del planeta on paradoxalment se sent molt el canvi climàtic. És imponent com la gent pot viure el seu dia a dia 50 graus sota zero”.

“En els últims tres mesos, Rússia ha expulsat dos corresponsals estrangers. Sempre hem sabut que ens podia passar això. Per exemple, el corresponsal holandès que van expulsar li van donar tres dies per abandonar el país. La diferència és amb els mitjans russos i el Kremlin sap on exercir pressió i ho fan als mitjans que tenen influència dintre del país. Els mitjans russos més poderosos estan molt controlats pel Kremlin. Sé que m’han vigilat, però mai m’ha arribat cap comentari o he tingut por. Això si, he treballat amb moltes restriccions”.

“Al llibre no he volgut explicar el que ja he explicat a la tele o la ràdio, sinó històries personals i també de grans personatges històrics, però sobretot les històries dels russos a peu desconeguts. Allà he creat la meva família, i hi ha moltes coses que ajuden a explicar el país millor que un discurs de Putin. La Rússia real, però que no entrava al format d’una crònica de ràdio o tele. El que em va impulsar és que a Rússia em sorprenia tot, com l’edifici on he viscut”.