Màrius Serra és un escriptor, periodista, traductor i enigmista. És conegut especialment per la seva obra literària, pels seus jocs de paraules i pels crucigrames i enigmes lingüístics que publica als mitjans de comunicació.

Col·labora habitualment amb diaris com La Vanguardia i participa en programes de ràdio com “Enigmàrius” a Catalunya Ràdio, que avui ha cantat la solució en directe des de Tarragona Ràdio (era l’hora, què hi farem!). Ha escrit —i escriu— novel·les, narracions, literatura infantil i assajos (més de 45 llibres), així com encreuats (més de 12.000) i articles; també es dedica a la traducció. La seva obra magna és Verbàlia. Ha guanyat premis com el Ciutat de Barcelona, el Serra d’Or, el Llull o el Sant Jordi.

Acaba de publicar El mal entès (Proa), que aquest divendres presenta a la llibreria El Soterrani (19 h), al carrer d’August.

D’entrada, abans de començar a llegir les 500 pàgines del llibre, ja ens adverteix: “Aquesta novel·la és una ficció. Tot el que passa és real”.

I així comencem l’entrevista, parlant de Joan Ferrer, el traductor protagonista de la trama narrativa, que agafa un Rodalies “quan els Rodalies encara anaven a l’hora”, ens diu Serra. És un inici detonant que li permet “explorar el bé i el mal”, amb un narrador omniscient i, després, jugar amb el present i el passat, escrivint en diferents temps verbals fent bona la frase de Joan Fuster: “Hi haurà un abans i un després a la vida?”

El mal entès té una arrencada dramàtica i seriosa

Una dona —la dona d’en Joan— mor en un accident de trànsit, amb la seva filla de cinc anys al seient del darrere. A partir d’aquí passen moltes coses i intervenen altres personatges, com la filla biològica d’en Joan, que potser no ho és, però que sí que és cantant.

Aprofitem que ens acompanya un mestre de la paraula per parlar de la situació dels mestres, en el cinquè dia de vaga a Educació; de l’estat de la llengua i de la comprensió lectora. I també de com aconseguir que la lectura esdevingui un hàbit —un objecte de desig— entre els joves, enmig d’un ambient cada cop més marcat per la crispació social, l’excés d’estímuls i els malentesos, “que amplifiquen el desconcert actual”.

És Màrius Serra, i hem de parlar amb ell d’aptònims i de com els utilitza per crear coincidències humorístiques o iròniques en els seus personatges. Existeix Digna Pena, l’advocada del llibre? I Conxita Costas Molas, la psicòloga? Una conversa llarga, com el llibre, on fins i tot recordarem una escena de la seva primera novel·la, L’home del sac (1990), en què un personatge dona corn flakes als ànecs d’un estany i aquests s’ennueguen.

Una entrevista en què apareixerà Carles Riba i el seu “Del joc i el foc”, perquè, com deia Joan Fuster, un altre dels al·ludits en el joc de paraules: «Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres».