El ple de Tarragona ha donat llum verda als estatuts del Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco. La previsió és que el nou organisme comenci a caminar de manera efectiva a partir de l’1 de gener de 2027. Avui ens fixem en un consorci del patrimoni que ja existeix, i que sovint està en boca del que parlen del de Tarraco. Parlem de Mèrida, que va ser Augusta Emèrita, capital de la província romana de Lusitània.
Amb una població d’uns 60.000 habitants, compta amb 31 espais monumentals, inclòs el Balneari romà d’Alange, situat a 20 quilòmetres escassos i que forma part també de la Declaració Patrimoni de la Humanitat.
Tarragona commemora enguany el 25 aniversari de la declaració de Tarraco com a patrimoni de la humanitat. A Mèrida, el desembre es compliran 32 anys que són patrimoni de la humanitat per la Unesco (des de 1993). Tres anys després, (el 1996) la capital extremenya va crear el Consorci de la Ciudad Patrimonial de Mérida.
És una entitat de dret públic integrada per la Junta d’Extremadura, l’Ajuntament de Mérida, el Ministeri de Cultura, la Diputació Provincial de Badajoz, i l’Assemblea d’Extremadura.
Compta per aquest 2025 amb un pressupost de 6.2 milions d’euros, el 70% dels quals provenen de la recaptació de les entrades als espais. A títol d’exemple, Mèrida té una tarifa unificada de 17 euros per les entrades, que permet visitar entre 7 i 8 monuments. El seu consorci disposa d’un Consell Rector, una Comissió Executiva, un gerent i un director, l’arqueòleg Félix Palma, amb el que avui hem conversat a «La Veu de Tarragona» per conèixer com funcionen.
Entrevista amb Félix Palma, director del Consorci de la Ciudad Monumental de Mérida
Pregunta: Félix Palma, què tal? Com esteu per Mèrida?
Félix Palma: Molt bé, molt bé! Aprofito per convidar tots els tarragonins a que ens visitin en alguna ocasió.
Després ho comentarem, però Mèrida no és només llegat romà; teniu un gresol de civilitzacions. És a dir, un recorregut molt complet, no?
Sí, a veure… Sempre diem el mateix: la ciutat en època romana va ser tan important que ha eclipsat altres etapes històriques. Va ser capital de la província de Lusitània, compartint capitalitat amb Tarragona i Còrdova, i al segle IV vam ser la capital de tota la península ibèrica i gran part del nord d’Àfrica.
Després, vam ser capital en època visigoda, amb els suevos, i durant la dominació islàmica, capital d’una de les províncies més extenses d’Al-Àndalus. Per això, tenim una història molt rica que intentem comunicar: Mèrida no és només romana, sinó una ciutat amb importància contínua al llarg del temps.
Teniu la col·lecció d’art visigot més important d’Espanya, i també la Alcazaba àrab.
Exacte. Tenim símbols d’aquestes èpoques: el Museu Visigot, que esperem que esdevingui un museu nacional, i la Alcazaba, la fortificació islàmica més antiga de tota la Península Ibèrica.
Anem al tema del consorci. Com funciona?
El consorci es va constituir fa 29 anys, tres després de la declaració de Mèrida com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. L’any vinent ja fem 30 anys, que jo crec que ja és una edat de maduresa, de majoria. I nosaltres, a veure, aquí el consorci, bé, perquè la gent ho entengui i llegeixo literalment, és una entitat de dret públic sense ànim de lucre que està integrada per totes les administracions competents. És una entitat pública sense ànim de lucre integrada per totes les administracions competents: Ministeri de Cultura, Junta d’Extremadura, Diputació de Badajoz, Assemblea d’Extremadura i l’Ajuntament de Mèrida. La clau és la unió institucional en un objectiu comú: investigar, conservar i difondre el conjunt arqueològic de Mèrida.
Com bé heu dit, és patrimoni de la humanitat des del 1993 i jo crec que aquest és el principal èxit. Jo sempre dic també que cada cosa cal analitzar-la en el seu context. El context sociopolític, estratègic, geogràfic de Mèrida doncs potser varia del context que pugui tenir Tarragona. Però els objectius a l’hora de gestionar què és el patrimoni de la ciutat, en aquest cas el patrimoni romà de Tarragona, doncs evidentment els objectius han de ser sempre els mateixos, basats en una metodologia rigorosa, com dic, en una dedicació exclusiva a aquest objectiu que crec que és el més important en aquest sentit.
“Mèrida el que la fa única al món és el seu conjunt arqueològic i té un organisme que el gestiona de manera directa amb el compromís ferm i decidit de totes les administracions i esperem que Tarragona sigui exactament igual”
És positiu per a Mèrida perquè Mèrida el que la fa única al món és el seu conjunt arqueològic i té un organisme que el gestiona de manera directa amb el compromís ferm i decidit de totes les administracions i esperem que Tarragona sigui exactament igual.
Al consorci hi ha un consell rector, comissió executiva, director i gerent. O sigui, uns òrgans de decisió consensuats. Ningú perd, tothom guanya?
Sí. Les administracions participen en el consell rector, on es prenen decisions sobre pressupostos i activitats. La gestió diària correspon al director i al gerent del consorci, que compta amb més de 100 treballadors exclusius.
Això vol dir que els treballadors abans dispersos ara treballen sota el mateix paraigua?
Exacte. Són treballadors amb contracte indefinit i dedicació exclusiva al consorci. Això permet una gestió centralitzada i eficaç del patrimoni.
I la titularitat dels monuments?
No es perd. Els monuments continuen sent titularitat de les seves institucions. El consorci simplement gestiona de manera directa la conservació, investigació i difusió.
En 29 anys han canviat molts governs; el consorci continua estable?
Sí. Independentment del color polític, totes les administracions han secundat el consorci. Les decisions importants es prenen a peu de carrer, amb control i auditoria segons la llei.
Entre els vostres 31 espais monumentals hi ha el balneari d’Alange, a 20 km de Mèrida. En conjunt, quins són els objectius del consorci?
Els tres pilars són: investigar, conservar i difondre. Les excavacions segueixen una normativa única supervisada pel consorci. A nivell de conservació tenim restauradors i un equip de manteniment, i a nivell de difusió fomentem que la ciutat senti com a seva la seva història amb activitats educatives i voluntariat.
Esteu rehabilitant la Casa de l’Amfiteatre i els vomitoris del Teatre Romà. Amb el patrimoni ne es para mai, no?
Sí, sempre hi ha obres. A Mèrida hi ha molts arqueòlegs i es realitzen excavacions contínues, millorem accessibilitat i obrim espais a la visita pública. A Mèrida contínuament estem fent excavacions arqueològiques, sempre diem que probablement és el lloc on més arqueòlegs per metre quadrat i per habitant hi hagi del món. Estem parlant d’arqueòlegs del consorci de la Ciutat Monumental, de l’Institut d’Arqueologia de Mèrida, del Museu Nacional d’Art Romà, o de la pròpia Junta d’Extremadura, i després obres de condicionament, perquè estem fent això, com bé dius, millorant l’accessibilitat de la Casa de l’Amfiteatre, entre moltes altres.
I pel que fa al pressupost?
Per al 2025 és d’uns 6,2 milions d’euros. El 10% prové d’aportacions institucionals, i la resta de taquilles i ingressos privats. Per exemple, l’any passat van passar 409.000 persones per les taquilles del consorci. Fonamentalment, 70%, ve de les taquilles dels recintes monumentals. Tenim un element evidentment molt icònic, que és el teatre romà, que acapara pràcticament totes les visites. Una visita, és a dir, una entrada de caràcter general, que són 17 euros, per la qual cosa la gent pot veure 7-8 recintes arqueològics. O sigui, els visitants paguen una entrada general que permet veure diversos recintes, inclòs el Teatre Romà, la Casa de l’Amfiteatre, la Alcazaba i el Circ Romà.
“Tenim una entrada de caràcter general, que són 17 euros, per la qual cosa la gent pot veure 7-8 recintes arqueològics”
Recomanaria Emerita Lvdica al mes de maig?
Sí! És un festival amb caràcter identitari molt fort. Durant una setmana, tota la ciutat reviu el passat romà: des de nens de primària fins a persones grans es vesteixen de romans. Hi ha tallers, teatre, lluites de gladiadors i carreres de quadrigues. És una manera magnífica de sentir-se part de la història viva de Mèrida. I, a sobre, es menja molt bé!
Moltes gràcies, Félix Palma.
Una abraçada i gràcies a vosaltres per l’entrevista.