Cada vegada més estudiants presenten problemes de salut mental, els serveis d’atenció psicològica de les universitats tenen més demanda, i els estudis científics constaten un increment del nombre de suïcidis i de conductes suïcides en aquesta població. De fet aquesta és la primera causa de mort entre les persones de 15 a 34 anys a nivell global. La preocupació per aquesta situació va dur a les professores que coordinen el Servei d’Atenció Psicològica de la Universitat Rovira i Virgili, Fina Canals i Anna Huguet, a llençar una enquesta entre els estudiants de la URV per conèixer el seu estat de salut mental.
Fins a 2.862 estudiants van respondre l’enquesta completa durant els cursos 2021/22 i 2022/23 (el 71% són noies, que majoritàriament se senten noies; el 87% són d’ètnia euro-caucàsica, la meitat viuen amb els pares i el 28% amb companys de pis). Això ha permès fer una radiografia molt clara de la prevalença del risc de patir trastorns de salut mental i també dels factors que estan relacionats amb aquest risc.
El 30,7% de les persones que van respondre havien tingut en els últims dotze mesos un problema emocional o relacionat amb el consum d’alcohol o drogues. D’aquests, dos de cada deu havien pres medicació per afrontar aquest problema, i gairebé quatre de cada deu havia sol·licitat ajuda psicològica.
Preguntats pels problemes vigents en el darrer mes, els resultats revelen que més de la meitat dels estudiants (69%) estaven, en el moment de contestar l’enquesta, en risc de patir com a mínim un dels trastorns mentals que es van avaluar. Aquests són els trastorns emocionals els mes comuns: el 49% dels estudiants estaven en risc de patir un trastorn d’ansietat generalitzada i el 47% en risc de patir un trastorn de depressió major.
“Són xifres molt altes, però concorden amb estudis científics que estan sortint ara mateix, amb mostres majors, i estan obtenint els mateixos nombres”, explica Anna Huguet.
A banda de l’ansietat i la depressió, el 15% està en risc de patir un trastorn de pànic; el 24%, abús o dependència a l’alcohol; el 8%, un trastorn per afartament, i el 3%, bulímia nerviosa. I fins a un 69% estan en risc de patir almenys un dels problemes plantejats.
La transició com a factor de risc
Fina Canals i Anna Huguet expliquen que hi ha especialment dos factors a tenir en compte: d’una banda, la transició que viuen els estudiants que comencen la universitat, ja que han observat que són els estudiants de grau (en aquest cas predominaven els estudiants de primer i segon) els que presenten un estat de salut mental que desperta més alarmes, en comparació amb els estudiants de màster i de doctorat. “La transició especialment en edats primerenques s’associa amb molt d’estrès”, apunta Huguet.
En aquesta línia, també han detectat que els estudiants transgènere tenen més risc de patir com a mínim algun dels trastorns mentals que es van avaluar a través de l’enquesta respecte d’estudiants que s’identifiquen amb el gènere amb què han nascut.
Prevenció del suïcidi
L’enquesta també tenia per objectiu avaluar la conducta i el pensament suïcida, “una tendència que incrementa i que fa que ens haguem de plantejar que l’abordatge de la salut mental no es pot deixar només en mans de la sanitat”, apunta Huguet. Així, al voltant del 20% dels estudiants que van respondre el qüestionari va mostrar ideació o conducta suïcida en els 30 dies abans de ser preguntats. Això inclou tant els que hi havien pensat de manera passiva, els que ho havien fet de manera activa, i els que tenien un pla de suïcidi (7,2%) o havien fet un intent (0,7%).