Entrevista amb Mònica Borrell, directora sortint del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Després de vuit anys al capdavant del MNAT, Borell s’acomiada per assumir la direcció del Museu d’Arqueologia de Catalunya. En aquesta conversa repassa el llegat de la seva etapa i els grans projectes que transformaran la ciutat: la Necròpolis Paleocristiana i la reobertura del museu de la plaça del Rei.

— Encara és directora del MNAT, però per pocs dies. Com afronta aquest moment?
És un sentiment contradictori. Han estat vuit anys molt intensos: això és casa meva, la meva rutina, també el meu maldecap. Però alhora estic molt il·lusionada. Conèixer de prop el projecte del Museu d’Arqueologia de Catalunya i rebre aquesta confiança és un repte que afronto amb moltes ganes.

L’impuls de la Necròpolis

— La Necròpolis és un dels grans projectes pendents. Quin és el futur immediat?
La restauració de l’edifici, la protecció del jaciment i la millora dels accessos estan en marxa gràcies als fons europeus. L’objectiu és reobrir completament el museu de la Necròpolis el 2026. Però no és només un projecte patrimonial. Confio que la Necròpolis reverteixi en l’entorn del Francolí i del barri, obrint els jardins com a espai públic i convertint-se en un projecte més cívic i ciutadà.

“Confio que la Necròpolis reverteixi en l’entorn del Francolí i del barri, obrint els jardins com a espai públic i convertint-se en un projecte més cívic i ciutadà.”

— Quins plans hi ha per connectar la Necròpolis amb altres espais patrimonials de la ciutat?
El projecte de la Necròpolis no només busca recuperar el museu i presentar el jaciment, sinó també establir connexions urbanes amb altres espais patrimonials, com la Tabacalera i Vidal i Barraquer. De moment no és possible obrir aquesta connexió, però ja s’ha planificat i preparat perquè, quan es vagin recuperant els magatzems i espais adjacents, es pugui executar aquesta integració amb el conjunt de la ciutat.

“Ja s’ha planificat la connexió de la Necròpolis amb la Tabacalera i Vidal i Barraquer per integrar el jaciment amb la ciutat quan els espais estiguin recuperats.”

La reobertura del Museu de la plaça del Rei

— I pel que fa al museu de la plaça del Rei?
Ara entrem en la fase final: la producció museogràfica i la preparació de la nova exposició. Si es compleixen els terminis, la reobertura serà a finals de 2026. El projecte és ambiciós i vol tornar a situar el MNAT al centre de la vida cultural de la ciutat. El Museu de la plaça del Rei ha de ser l’espai de síntesi del patrimoni romà de Tarragona, un museu viu i de referència a Catalunya i a l’Estat.

“El Museu de la plaça del Rei ha de ser l’espai de síntesi del patrimoni romà de Tarragona, un museu viu i de referència a Catalunya i a l’Estat.”

El llegat d’una etapa

— Una de les últimes fites de la seva direcció ha estat la cessió de l’Agulla del Mèdol al MNAT. Quin significat té aquest moment?
És un llegat molt important. La donació per part d’Abertis, coincidint amb l’alliberament dels peatges, va ser un procés llarg i complex, ple de requisits administratius i legals. Però sabíem que arribaria i ha estat una fita il·lusionant. A més, permet reforçar un conjunt patrimonial excepcional, amb el Mèdol, els Munts, la Torre dels Escipions, que pot esdevenir un focus turístic, educatiu i cultural de primer nivell.

— Sempre diem que l’Agulla del Mèdol és única a Europa, però en realitat en té una germana a la Provença, oi?
Sí, a Glanum, a la Provença, n’hi ha una de molt semblant, fins i tot una mica més alta. Jo no la coneixia personalment, però evidencia fins a quin punt el món romà era homogeni i compartia tècniques. L’Agulla del Mèdol és un testimoni de l’explotació pedrera a gran escala i un punt de referència per entendre la magnitud de les obres públiques a l’època. La veritat és que tinc molta curiositat per anar-la a veure. Un agermanament entre les dues agulles, seria molt interessant.

— Com ha anat l’experiència de les primeres visites a l’Agulla del Mèdol?
La veritat és que molt bé. La primera visita prevista la vam haver d’anul·lar per avís de tempesta, però quan es va poder fer hi va venir molta gent de Tarragona, molt interessada i engrescada. Per a molts era un record personal —jo mateixa hi havia anat amb els meus fills quan encara s’hi podia entrar. Ara el que falta és tenir els informes tècnics de biòlegs i geòlegs, que ens diran fins on es pot accedir al clot i fins on ens podem apropar a l’Agulla amb seguretat.

— Quins projectes s’han encarrilat que han transformat més Tarragona en aquests anys?
Jo crec que la combinació de grans obres com la rehabilitació del Museu i el projecte de la Necròpolis, que han estat claus. O la cessió de l’Agulla del Mèdol per part d’Abertis. Però més enllà d’això, també em quedo amb l’experiència personal i col·lectiva. El llegat més important és haver contribuït a fer que la ciutadania senti com a propi el seu patrimoni.

“El llegat més important és haver contribuït a fer que la ciutadania senti com a propi el seu patrimoni.”

— Com viurà el 25è aniversari de Tàrraco Viva en el nou context del Museu d’Arqueologia de Catalunya?
Espero poder-hi participar, ja sigui com a convidada o com a directora del Museu d’Arqueologia de Catalunya. És un moment clau i un honor, perquè coincideix amb molts projectes patrimonials en marxa i és una oportunitat perquè la ciutadania es faci seu el patrimoni i valori tot el llegat cultural de Tarragona.

Mirant enrere

— I en l’àmbit humà, què s’emporta?
Moltíssimes persones. He conegut professionals, institucions i ciutadania que m’han enriquit personalment i professionalment. També he après molt del tracte amb els mitjans i de la intensitat cultural de Tarragona. Tot això m’ho enduc com a motxilla i com a experiència vital.