La responsabilitat dels mitjans públics
– Encantats de saludar-la en un moment important per a nosaltres com és el nostre 35 aniversari.
Moltes felicitats per aquest aniversari que, a més a més, gairebé coincideix amb el Dia Internacional de la Ràdio, que és un dels canals de comunicació que ens acosta al dia a dia.
– A més, treballar en un mitjà públic comporta, d’alguna manera, algunes responsabilitats, com sap molt bé per experiència…
El nostre ofici és servir a la societat amb tota la seva complexitat, i això vol dir ser conscients que els mitjans públics són decisius per a ser menys esclaus de la banda més competitiva de l’ofici.
– Com és el seu dia a dia ara que ja no està a la ràdio cada matí?
Doncs val a dir que sense ràdio la vida és bastant més tranquil·la. Segueixo fent de periodista en l’àmbit dels documentals i també amb el programa de televisió ‘Nexes‘, que hem estrenat juntament amb Jordi Basté. De fet, no he deixat de fer feina ni, evidentment, de seguir als companys de les diverses emissores, que segueixen fent la feina d’explicar la complexitat.
L’experiència a la ràdio
– Durant aquests set anys en antena gairebé cada dia ha parlat amb moltíssimes persones. Qui li hagués agradat entrevistar ara si encara estigués a la ràdio?
Doncs crec que m’hagués agradat fer l’entrevista posterior a l’absolució del major Trapero. De fet, li vaig fer la que crec que va ser l’última que va donar. Per això penso que hagués estat bé fer-la, com també m’hagués agradat seguir les eleccions americanes, per exemple. De totes maneres, no sóc? persona de mirar constantment enrere, més aviat m’agrada aprendre de totes les experiències i seguir endavant amb nous reptes.
– Quines són les claus per a fer un bon producte radiofònic?
Crec que és molt important deixar lliure el cervell, però també hem de ser capaços de documentar-nos i de tenir tota la informació al nostre abast. Això és molt important, perquè ajuda a ser espontanis, però també a fer la repregunta i a aportar la informació justa quan fa falta.
Els tècnics i la seva importància
– A més de la mateixa preparació de periodistes i locutors, també cal destacar la tasca de totes aquelles persones que no surten a càmera, però que també són molt importants.
Perfils com el dels tècnics i muntadors són vitals i fan possible que passin moltes coses, faciliten que els programes tirin endavant i la seva tasca sovint no té la repercussió d’altres. En definitiva, cal un bon equip i cuidar-lo per extreure el millor de cadascú, és vital tant a la ràdio com en qualsevol mitjà de comunicació o en l’àmbit d’un equip humà.
«Ara, que estem més aïllats socialment que en altres moments, creiem que cal poder debatre de tot els que ens preocupa, lliurement. Tenim tendència a jutjar als altres i cal tornar a escoltar què pensen els altres i posar-nos també una mica a la seva pell»
Mònica Terribas, directora de Nexes de TV3 i exdirectora d’El Matí de Catalunya Ràdio
– En el programa matinal que ha presentat durant anys ens ha repetit cada matí que “passi el que passi, volem que avui sigui un bon dia”. Costa mantenir aquest desig en la situació actual?
Sí, era un dels moments que més agradava dels Matins de Catalunya Ràdio i, de fet, crec que ara és més necessari que mai. La crisi de 2008 va deixar molta precarietat i ara ha plogut sobre mullat amb tota la complexitat de gestionar una pandèmia, que aporta noves complicacions sanitàries, econòmiques i també polítiques.
Els programes i la societat
– De fet, el programa ‘Nexes’, que ha estrenat recentment al costat de Jordi Basté, procura precisament sobre escoltar els problemes reals de la societat en un moment complex com l’actual.
Sí, creiem que és el moment de reconnectar amb la societat i parlar amb la gent. Per aquest motiu, hem volgut fer un espai que ho permeti, respectant els temps i distàncies que marca la pandèmia. Ara que estem més aïllats socialment que en altres moments, creiem que cal poder debatre de tot els que ens preocupa lliurement. Tenim tendència a jutjar als altres i cal tornar a escoltar què pensen els altres i posar-nos també una mica a la seva pell.
– Just al contrari del que passa sovint a les xarxes socials…
El programa té l’objectiu de ser entretingut i dur alhora, com la vida mateixa, i fugir del nivell de bilis tan alt que, molt sovint, hi ha a les xarxes.
– Per últim, què és el que l’ha fet més feliç de la ràdio? Doncs moltes coses, però crec que el que més enyoro és l’equip humà, les persones que treballen cada dia molt dur perquè tot surti. Crec que són molt importants i que ajuden molt a aprendre de tots i de totes les experiències amb les quals ens anem trobant.