La línia argumental bàsica ens posa en escena dos actors del món del circ, que pertanyen a generacions ben diferents. Els dos malviuen en una professió que està en decadència. El gran recorda i enyora temps de glòria, i el jove no té massa clar si agafar el testimoni d’una activitat que ja no desperta passions.
Fèlix Herzog, actor que, en aquest cas, és el dramaturg, ho sitúa al món del circ, però l’obra té una dimensió més universal: “aquesta situació es pot aplicar a varis àmbits professionals, oficis familiars que no acaben de veure continuitat però que estan lligats per un fort vincle emocional”. Aquest caire universal li ha sabut trobar el director, Roberto G. Alonso, un dels artistes fetitxe de la Trono.
Tot i que l’argument de base és dramàtic, en realitat Herzog planteja l’obra com un homenatge al món del circ, que ell admira desde petit.