Van marcar un parèntesi en el món vertical de finals de la dècada dels 70. Escalaven al marge de la pauta establerta i amb uns principis totalment autodidactes. A meitats dels anys setanta, van aparèixer a Montserrat. Durant cinc anys, de 1975 a 1980, van obrir vies de qualitat i dificultat. Tenien una manera, diguem-ho així, “peculiar” d’equipar les vies, i no pas perquè fessin servir tacs de fusta i tota mena d’artilugis inimaginables –que també- sinó perquè no tenien cap problema en treure burils i material de vies equipades per altres per vestir les seves pròpies.
En poc més de cinc anys d’activitat a la roca, van dibuixar una línia temporal en la història de l’escalada d’aquest país, i un estil totalment inesborrable. Avui coneixerem els “Pirates”.
Ho farem després de visitar un refugi de Muntanya, al Parc Nacional d’Aigüestortes. Anirem al refugi de l’estany Llong, i us recomanarem alguns cims i rutes per fer des d’allà. Parlem amb el guarda, el Juan Carlos Aldeguer, un dels Pirates.
Avui també us acostarem l’essència de les Muntanyes del Montsant. Una empremta amb la que han connectat eremites de tots els temps. També dels nostres dies, com la Montserrat, una persona sàvia i amable que viu a l’ermita del Codolar. El Pau Salas ens parlarà de la conferència que tanca avui el cicle de muntanya del club alpí k-2: Gäbal Al-barka, el Montsant, muntanya d’anacoretes”.
Escoltarem la parella formada per Nives Meroi i Romano Benet, que van emocionar els assistents a l’anterior xerrada. El públic va emmudir en veure les imatges d’un audiovisual on aquesta gran alpinista italiana narrava l’expedició al “CAPA2” que és com anomenen ells al K-2.
Com sempre, el Ricard Fernández en recomanarà un llibre clàssic de muntanya. I també us parlem d’una guia ben fresqueta, que acaba de sortir de l’editorial. És la GUIA d’ESCALADA AL MONT-ROIG. Els coautors són Jordi Marmolejo i Joan Escuer que, e segon és, a més, president del col·legi de geòlegs de Catalunya
