Després del bon regust que va deixar l’espectacle inaugural (Loneliness), aquest dijous ha començat el desplegament de programació del FITT25, amb propostes de primera hora de la tarda, vespre i nit.

Dins de les opcions de tarda, vam poder veure “La melancolía del turista” que ens va donar l’oportunitat de tornar a la clàssica Sala Trono. Una cinquantena de persones, aglutinades en cadires enganxades juntetes per aprofitar l’espai al màxim. I l’escenari a tocar, amb el taulell màgic i els mecanismes artesanals que han construit la Shaday i el Jomi.

Detalls i més detalls i encara més detalls: Tot ple d’objectes, petits, que ells manipulen. I moltes llumetes distribuïdes estratègicament per posar un focus groc, color melancolia, en aquells elements que ens transporten a un passat feliç desparegut.

Malgrat algun breu moment d’incomoditat, que fins i tot té un punt melancòlic, la Sala Trono és el millor espai on es pot representar aquesta obra.

I al sortir, cap al Camp de Mart, on ja ens esperava el bus que ens portaria a Riudoms. Al teatre auditori del casal Riudomenc ens esperava un animal mitològic insistent, tant insistent que en lloc de mite, és realitat. El mite és l’hermafrodita, la realitat són les moltes persones intersexuals. “Hermafrodites a cavall” va d’això, d’explicar al públic què és i què significa ser una persona intersex; remarcar el fet que han existit desde sempre, i com cultural, social i mèdicament se les ha tractat.

“Hermafrodites” ha agradat molt al públic del FITT. Fa la sensació, però, que el tema ha eclipsat la posada en escena (també meritòria). No és la primera vegada que el FITT tracta les diversitats sexuals (recordem “Trans (més enllà“), de Diddier Ruiz, el 2023). Encara són temes novedosos per l’espectador i que el públic valora positivament pel fet de descobrir-los una realitat sovint silenciada, i també destaca la inclusió de testimonis reals.

La tornada en bus va servir per crear una sensació de col.lectiu, de festival o, fins i tot, de colònies infantils. Quan el bus ens va deixar, ja s’havia fet de nit a Tarragona, i la Rambla presentava un aspecte màgic. Silenci. Amb el cel fosc, contrastaven les taques blanques dels llençols. Set llits enormes amb una actriu a cadascun. El públic, en silenci, s’anava estirant al seu costat, disposats a escoltar una història explicada a cau d’orella (“Todo lo que está a mi lado“)

Un carrer més enllà, la plaça Corsini. Amb un espai delimitat per tanques, ple de taules llargues i mil cadires. I tres carpes on recollir sopar, beguda i postre. El menú d’aquest primer dia, gentilesa del Mercat Central, va ser un tros de truita de patates memorable pel seu tamany. Iogurt, de postre i, un mala notícia: s’ha suspès “14.4” per malaltia a la companyia. Bé, potser no serà tan mala al final: el frikibingo s’avança d’hora!

Amb l’estómac ple, el públic va anar desfilant en professó fins al Teatre Tarragona. Allí ens esperava una obra de pes amb la destitat d’un tema greu: la matança de civils a càrrec del govern colombià: “Donde se descomponen las colas de burros“.

El final de festa el va posar la performace queer de Jèssica Pulla.